Pare

On ha anat aquella força en la mirada?
On s'ha perdut l'alegria dels teus ulls?
Qui ens transmetrà els coneixements
que s'arxiven darrere les teves arrugues,
dins les mans encorbades, sota la pell torrada pel sol?

Home de poques paraules,
tímid en mostrar els sentiments,
treballador sense fi,
lluitador i responsable de la camada,
amic fidel dels teus amics.

No et se veure sense el somriure que coronava el teu rostres.
No et se veure lluny del món.
Torna i no t'hi capfiquis,
estigues en pau, deixant-te estimar i prou.
Si no pots lluita contra ella, fes-te amic de la malaltia si cal,
però torna'ns a somriure, torna'ns a renyar,
torna a manar en el teu regne i amb el cap ben alt.

T'estimo pare!