Dissabte li van donar l'alta però l'alegria va durar poc. A la matinada ja tornàvem a ser a urgències. I ara ja no en sortirà sense passar per quiròfan.
Però el tema d'avui és a favor de la feina dels infermers. Amb 18 dies que vam ser a la planta 6 en vam tenir uns quants.
A vegades parlem i critiquem la feina dels demés sense conèixer-la massa. Ens guiem pels estereotips i pel que es veu en les pel·lícules, però la realitat aporta mols matisos que cal tenir present.
Jo m'he reconciliat amb els infermers. He vist de prop la paciència que han de tenir amb el tracte a alguns pacients i amb els "ets" i "uts" de cada un d'ells i dels parents que els rodegen (tema gens despreciable).
He tingut més clar que mai que aquesta no seria la meva feina. He entés que un amic meu que s'hi dedica em digui que s'agobia en la planta de medicina interna en la que ara li toca treballar, en la que la major part dels pacients són gent gran amb dolències que els acosten cada cop més cap al final de la seva vida i que allà totes les alegries només són petites alegries.
I, precisament per que a mi em costaria molt aguantar aquest dia a dia laboral, valoro més que mai la seva feina, d'altra banda imprescindible en la cura dels malalts.
Penso que tota feina vista de prop és més espectacular del que ens podem imaginar normalment. És fàcil criticar, però quan fas la feina saps la dificultat que té, i la d'infermer em sembla molt difícil de fer i normal que de vegades no estiguin tan alegres i receptius com ens agradaria, però dit en plata, mengen una de merda que no vegis. I tot i això, l'esforç que fan és notori, s'hi deixen la pell. Trobo que ha de ser una feina força vocacional, perquè no gaudeixen dels privilegis dels metges, fan més hores que un rellotge, i a sobre s'emporten un munt de pals. Això sense menystenir els metges eh, que també tenen una feina molt dura i hi han de dedicar moltes hores, però la retribució que reben també és una altra, la que correspon a qui ha de prendre les decisions. Està bé que valorem la feina d'infermers i infermeres, la llàstima és que només la podem valorar quan la veiem de prop durant un temps, i quan això passa són males notícies. Jo en conec uns quants i per com són crec que han de ser molt competents en la seva feina. Però espero no haver-los de veure treballar gaire!
ResponEliminaEi, molts ànims i molta força per la lluita.
Molts ànims maca!
ResponEliminaAquesta feina tampoc seria per mi, no podria estar tot el dia envoltat de tristesa.
ResponEliminaHi hagi sort, amb la malaltia.
Veig que la teva va ser també una petita alegria, perquè va durar poc...Espero que tot vagi a millor.
ResponEliminaPetonets solidaris.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaespero que tot sigui a fi de bé , ànims! mai valorem prou adequadament allò que coneixem de prop, jo també he de dir que admiro la feina dels infermers i infermeres i metges ....que surti bé l'operació! ànims!
ResponElimina