Recordo una amiga que sempre
deia això: “És que jo sóc així!”
Altres vegades deia: “Mira,
sóc com sóc”.
I jo li reia la gràcia, fins
que un dia algú altre em va dir: “Amb aquesta frase no justifica
res. Si és així i veu que no és el que hauria de ser el que ha de
fer és canviar”.
Jo me l'estimava molt, bé,
encara me l'estimo, i no ho veia així perquè no ho veia com un defecte. Però a partir d'aquell
moment vaig començar a veure-ho de manera diferent i vaig adonar-me
que era veritat, que la frase que ella deia per a justificar el que a
vegades no feia bé o simplement no feia, era només una excusa. Vaig entendre que cadascú és avui així, però pot ser d'una altra manera demà si és proposa canviar,
millorar, superar-se.
Cada vegada penso que tots ens
hem de comprometre a millorar i que no val excusar-se de cap de les
maneres per a justificar actituds reactives enlloc de pro-actives.
Tot costa un esforç i no podem canviar el món sense començar per
nosaltres mateixos. Si volem que les coses canviïn hem de començar
per canviar nosaltres mateixos.
si hi estic d'acord....això de sóc així o sóc com sóc la majoria de les vegades és per justificar el no canvi, com si tinguéssim una mena de carcassa inamovible i no....no som ens anem construint i reconstruint dia a dia
ResponEliminaPer "arreglar" el món, primer hem de fer neteja a casa nostra.
ResponEliminaBona tarda!
Aferradetes.
ser com un és no evita cap culpa, hi han polítics que també podrien dir-ho i tindrien la culpa igual.
ResponEliminaSi tenim per costum anar atracant velletes pel carrer això de dir 'sóc com sóc' no convencerà a ningú. Naturalment, és un exemple exagerat, però espero que s'entengui. Hi ha coses que són difícils de canviar i segurament tots hem dit alguna frase similar, però no pot ser el nostre comodí i la nostra xarxa, hem de poder millorar en els aspectes que perjudiquen la gent que ens envolta, almenys esforçar-nos per fer alguna cosa més que dir aquesta frase.
ResponEliminaElfreelang: Tots hauriem de partir de la base del que som per a ser alguna cosa més.
ResponEliminaSa lluna: Sí, és un bon principi començar pel que tenim més a prop que som nosaltres mateixos.
Joan: I tant!
Xexu: Jo anava encara més enllà. Penso que no només s'ha de canviar el que fa mal als altres sinó coses que que no estan bé ni per a nosaltres mateixos. Hem de tenir l'aspiració de millorar, de superar-nos, de no conformar-nos.
Els canvis no agraden, però sovint sí els seus resultats.
ResponEliminasi ets com ets, i no saps on vas i ets envàs, al groc vas!
ResponElimina