dijous, 28 de març del 2013

Contes terapèutics

Jordi Amenós












Fa unes setmanes vaig tenir el plaer d'assistir a un taller de contes terapèutics de la mà d'en Jordi Amenós.
Del Jordi Amenós us en podria explicat molts de contes perquè és un professional magnífic però el qui vulgui més informació la trobarà fàcilment buscant en la seva pàgina web.
Del que us vull parlar és de la teràpia a través del conte o de la metàfora que ell treballa magistralment. No vaig poder prendre apunts i costa transmetre el que es va viure en el taller perquè va ser molt intens però intentaré fer-ne un resum.
L'enfoc és que tota persona té una història inconscient. I es tracta de detectar la pròpia història per a saber cap a on anar. En la ment tenim un equip de guionistes que s'encarreguen d'anar sargint la trama fins al final, però en el conte de la teva vida, tu pots triar el paper que vols fer. Pots decidir ser-ne el personatge principal, un personatge secundari o qualsevol altre. I pots anar escrivint la història que més et convingui viure en cada moment, sent tu el guionista de la teva pròpia història.
Quan penses en el personatge (de ficció) que més t'ha impactat sempre t'identifiques amb personatges que justifiquen la trama de la teva història. Quan expliques històries a l'atzar sempre t'impliques amb els personatges, sempre plasmes en el teu personatge que pintes la teva pròpia història.
Quan escrius la teva història, compte amb el que dius. El llenguatge no és descriptiu, el llenguatge és generador. Vigila perquè el que dius t'ho pots acabar creient.

Tot mariner sap que la pitjor manera d'estar en el mar és amb el motor parat i a la deriva. Tot mariner sap que s'ha d'engegar el motor i donar-li un rumb. Ja tindràs temps de canviar-lo si t'hi sents obligat.

Els contes ajuden a girar el sentit de l'energia, a trobar el teu rumb.

Per tancar un conte de Fernando Paz, que va explicar i que he pogut trobar a internet per dir-vos-el amb les mateixes paraules:

En mi clase hay un niño ciego que no sueña colores. Se me olvidó decirle que yo cuando huelo las rosas, cierro los ojos.”

3 comentaris:

  1. Fer treballar el cervell cap al sentit bo és una de les millors aplicacions, sigui de la manera que sigui.

    ResponElimina
  2. No tenia el plaer de conèixer al Jordi Amenós....et recomano Cuentos que curan del Bernardo Ortin, un post molt interessant!

    ResponElimina
  3. "Deia als amics que sense ulleres no hi veia. De prop, però, era capaç de distingir la veritat de la mentida. Tan cristal·lina com el seu."

    Gràcies, Laura. I Bona Pasqua, nena :*

    ResponElimina