Darrerament sembla que a tothom
li ha entrat la dèria de tornar a agafar l'agulla i fer
“manualitats”, però res d'imitar a la iaia, no, sinó a innovar.
Si és que es pot innovar en aquestes coses. I tot i que sembla que
ho critiqui, no ho vull pas fer. Si jo en sóc una enamorada
d'aquestes coses manuals.
Però si que hi ha potser un
aspecte que no acabo d'entendre i és que moltes (perquè solen ser
dones) són capaces d'aprendre a fer anar l'agulla per a fer
autèntiques monades i en canvi tot el que és funcional, com fer una
vora o cosir un botó es veu que no entra en el plan i allò no ho
saben fer. Au, va! A això li dic jo ser més papista que el Papa.
I el que si m'acaba ja de
descol·locar és el fet de que tot s'hagi de fer a lo grande, molt
de cara enfora i... amb quin objectiu? L'excusa de l'abrig pel fred
em sembla que no cola, eh?
Jo que ja sóc iaia ... i m'agradava fe r mitja però fa molt que no en faig, puc assegurar-te que mai faria mitja per vestir un autobús!!! :D sí que en tornaria a fer, per fer-me un jersei, algun dia ho faré.
ResponEliminaBé, volia dir que tampoc no ho entenc gaire...
ResponEliminaSí que he vist que està de moda, ara hi ha oferta i la gent s'apunta a cursos i aquestes coses. I suposo que si t'hi apuntes per afició vols fer coses xules, i prescindeixes de les més bàsiques. No en tinc ni idea.
ResponEliminala motivació i afició pot fer moltes coses....la obligació fa tot el contrari.
ResponEliminaUna de moltes modes, que si vols que et digui la veritat m'agrada molt més que els graffitis... ;)
Jo que sóc molt de mitja, vaig seguint aquesta moda. Les reines d'això són les de 'La guerrilla del ganchillo' amb moltes seguidores a les grans ciutats. Tornen les manualitats, la gent té més temps lliure (per bé o per mal...) i la intenció és omplir la city de coloraines. A mi m'agrada, ho trobo original. A casa ja ho deuen tenir tot ple de punt, dic jo...
ResponElimina