Aquesta setmana he tornat a fer ioga. Des de l'estiu no hi havia pogut tornar, ni per falta de temps ni sobretot per falta d'ànims. Em vaig dir que al gener, fent servir d'excusa allò d'any nou, vida nova. Però vaig també trobar una contra-excusa per a no anar-hi: tenia pendent una rehabilitació per una lesió de genoll per la que encara no havia trobat tampoc el moment. Al gener vaig veure que això ja no ho podia demorar més i vaig fer la rehabilitació. I ara ja només em quedava tornar a ioga. La neu va estar a punt de servir-me per dir: Uf, avui tampoc! Però finalment vaig agafar els estris i hi vaig anar.
Va ser una sessió productiva. Em vaig sentir molt bé. Al principi em va costar una mica, em costava fer fins i tot els estiraments però al cap de poc ja em vaig començar a sentir millor i a adonar-me'n que havia arribat el meu moment i que tot començava a recol·locar-se, que els cos i la ment començaven ja a posar-se en pau i que potser ja estàvem superant etapes.
Què així sigui!
Està molt bé que tot es recol·loqui, nina.
ResponEliminaTambé he de fer fora la manca de temps, el fred, la mandra i unes quantes coses més per a posar-me les piles, que el gener ja ha acabat!!... A veure si ho aconsegueixo com tu. ☺
Aferradetes!!
A retrobar-se doncs i a recol·locar-se. M'alegro que hi vagis aconseguint
ResponEliminare col·locar les coses sempre va bé...i si és en el interior d'un mateix millor
ResponEliminare col·locar les coses sempre va bé...i si és en el interior d'un mateix millor
ResponEliminaTot torna a lloc mica en mica. Ho sabem, però no ens ho acabem de creure, perquè costa arribar-hi, però la voluntat ens ajuda a recuperar el camí perdut. Tothom que conec que fa ioga n'està content, però no és per mi. Espero que a tu et faci un bon profit.
ResponEliminaUna salutació. A tu, i també al sol.
ResponEliminaÉs bo trobar l'equilibri personal, que suposo que cadascú, ho fa d'una manera diferent...Jo vaig provar de fer ioga però no mi sentia bé, en canvi el "taixí"
ResponEliminatrobo que em fa més el pes, tot i que fa ara fa temps que no hi vaig, perquè ho fèiem a l'aire lliure...
Petonets.