Avui, l'oracle de les fades m'ha portat el perdó. La fada de la redempció vol que oblidi el passat i que els pecats i els estigmes del passat quedin perdonats.
Jo no recordo ni pecats ni estigmes però és curiós que malgrat tot, quan escoltes o llegeixes una cosa així, et reconforta interiorment. El perdó porta la pau. I porta la pau tant pel qui perdona com pel perdonat.
Però... no és tant fàcil això de perdonar.
Hi ha una dita que diu que perdonar es perdona però no s'oblida. Per a mi, si no s'oblida, no se fins a quin punt has acabat de perdonar del tot.
I sent sincera, no sempre es pot perdonar tot.
A vegades te la fan molt grossa i amb aquesta no pots. I potser a ulls de tercers no és tant, però cadascú té el seu llindar en certes coses.I quan es tracta d'aquests casos, perdonar... cal que el temps ajudi a posar les coses al seu lloc i llavors, ja es veurà.
Ui... perdonar. És un tema complex, perquè em sembla que cadascú té la seva pròpia manera de fer-ho. Diria la majoria de vegades que es perdona, es fa només de paraula, però dins queden els efectes d'allò que ens han fet. Com a mínim no tornes a veure aquella persona igual. És clar que hi ha graus, i aquests sí que són diferents per cadascú, perquè no tot ens afecta igual. Espero que no te l'hagin fet molt grossa...
ResponEliminaPerdonar és un acte de generositat que, a voltes, demanda un esforç extrem. No sempre és fàcil i, de vegades, és gairebé impossible, segons què t'hagin fet.
ResponEliminaMés que perdonar ja em consolo si el mal que m'han fet deixa de provocar en mi sentiments de rancúnia, que, al capdavall, l'únic que fan és fer-te més infeliç. I impedir que puguis fer feliç els que t'envolten.
perdonar i oblidar jo ho veig diferent ...bé jo sovint no oblido però si perdono si la cosa o el fet és perdonable ....en tot cas la qüestió és complexa...si el llibre t'ha dut aquestes reflexions benvingut sia
ResponEliminaTens raó, a mi això de "perdono però no oblido" tampoc ho veig gaire clar...
ResponEliminaDe totes maneres, el més difícil de tot és perdonar-se un mateix!
Petonets.
El fet de demanar perdó és el primer pas per a ser perdonat.
ResponEliminaSi el perdó arriba, probablement cap de les dues parts oblidarà, però si és sense rancúnia, el perdó és total.
El perdó és un tema difícil. Crec que el perdó és cosa de les dues parts. Si no es demana perdó o si s'insisteix en les mateixes actituds, és molt més difícil perdonar.
ResponEliminaJo veig diferent perdonar i oblidar. Jo crec que oblidar o et falla la memòria o no d'oblida fàcilment. Ara amb el temps tot es va minimitzant. Això segur.
Si aconseguim que la rancúnia desaparegui... Ja és molt.
Perdonar és com esborrar? Crec que no ben bé. Potser perdonar seria deixar de "jutjar", creure en el dret que tenim tots a equivocar-nos, creure que hinpoden haver raons o maneres de fer equivocades per a nosaltres, però no pas per a una altra persona....
Sempre és complicat, però al mateix temps em sembla molt important i estrctament necessari per estar en pau smb un mateix. La rancúnia i la ràbia ens fa molt més mal a nosaltres mateixos que bo pas a ningú més.