Donec Perficiam

El Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fa aparició a les escoles per a notificar la preparació de la festa del  carnaval. Amb la seva aparició anuncia les consignes que tothom, alumnes i també mestres, haurà de complir aquells dies: dilluns venir amb pijama, dimarts portar el cap guarnit, dimecres portar la roba al revés i dijous vestits de negre i amb la cara pintada.

Bé, doncs dijous, intentant donar-li sentit al que em tocava fer, vaig pintar-me unes estupendes quatre barres que m'ocupaven més de mitja cara. No volia caure en la simplesa de pintar-me una flor, una estrella o un cor buits de sentit. I tot i que hauria d'estar ja curada d'espants, no vaig poder evitar unes quantes punxades a les entranyes. La primera quan un nen em va preguntar si anava pintada d'Espanya. "Espanya??"- li vaig dir jo.- "Em veus cara d'Espanya, tu a mi?" I llavors va anar apuntar a l'altre extrem: "Ah, no! D'independència!". I aquesta només va ser la primera. Com aquesta n'hi van haver unes quantes per part de diferents nens. Però a l'hora d'anar a dinar també un pare em va mirar i em va dir: "Uy, tas disfrazao despaña!". I jo amb el somriure entre dents li vaig dir que no, que d'Espanya NO! 

No us descric la mirada que em va fer. 

Aprofitaré la quaresma per "adoctrinar", com a mínim als alumnes de la meva classe, sobre el significat d'alguns símbols que no els poden portar a equívoc i espero assolir l'objectiu no més enllà d'aquest final de trimestre.

Tristament el donec perficiam pren el seu màxim sentit davant de situacions com aquestes dins el nostre dia a dia.