Diuen, diuen, diuen

 

Se'ns dubte un dels eslogans del 24F podria ser aquest: Diuen, diuen, diuen...
Sr. Pujol, o sense senyor, que per a mi ja no es mereix aquesta mena de respecte, no ha sentit mai allò de que "Cuando el rio suena, agua lleva"?

Perdonar

Avui, l'oracle de les fades m'ha portat el perdó. La fada de la redempció vol que oblidi el passat i que els pecats i els estigmes del passat quedin perdonats.

Jo no recordo ni pecats ni estigmes però és curiós que malgrat tot, quan escoltes o llegeixes una cosa així, et reconforta interiorment. El perdó porta la pau. I porta la pau tant pel qui perdona com pel perdonat.

Però... no és tant fàcil això de perdonar.

Hi ha una dita que diu que perdonar es perdona però no s'oblida. Per a mi, si no s'oblida, no se fins a quin punt has acabat de perdonar del tot.

I sent sincera, no sempre es pot perdonar tot.

A vegades te la fan molt grossa i amb aquesta no pots. I potser a ulls de tercers no és tant, però cadascú té el seu llindar en certes coses.I quan es tracta d'aquests casos, perdonar... cal que el temps ajudi a posar les coses al seu lloc i llavors, ja es veurà.

Millor que nou!

Com que avui no treballava he baixat a la capital a fer gestions. Entre elles tenia pendent una visita al "Millor que nou". Volia veure com funcionava i si tot era tant fàcil i resolutiu com es veu a la tele. Us puc dir que sí. Ha estat una bona experiència i a sobre he pogut arreglar-me una batedora de got que a l'estiu, com que anava a gaspatxo per dia, va dir que necessitava vacances i va deixar de funcionar.

És una passada aquest servei!

Hi ha uns horaris dels diferents tècnics que poden ajudar a arreglar coses: bricolatge, bicicletes, aparells elèctrics i fontaneria, aparells electrònics, etc. Arribes allà, sense cita prèvia ni res, et demanen les dades i pesen el que portes per tal de calcular el pes del material residual que estalviarem si aconseguim arreglar l'objecte que hi portem. Seguidament t'indiquen el tècnic al qui t'has de dirigir i allà has d'esperar a que pugui dedicar-te uns minuts per veure que hi portes i donar-te quatre instruccions per que tu mateix facis la reparació. He hagut d'anar a comprar una peça que era el que s'havia de canviar i Pim, pam! En mitja horeta de feina ja tenia la batedora arreglada.

Caldrien més establiments d'aquest tipus. Potser els negocis de reparació i serveis tècnics no hi estarien massa d'acord però també ells podrien abusar una miqueta menys amb aquestes coses. A la casa que he anat a comprar la peça que em faltava també reparaven electrodomèstics i només per a fer-te el pressupost de la reparació et cobraven 5€, la fessis o no la fessis... i els preus d'hora de tècnic estan pels núvols. No estan els temps com per anar volant massa alt, la veritat.

Si teniu alguna peça que creieu que pot ser recuperable, us convido a que us animeu a passar pel Millor que nou, la podreu arreglar amb facilitat gràcies a l'amabilitat i bons coneixements dels tècnics de qui disposen.

Donec Perficiam

El Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fa aparició a les escoles per a notificar la preparació de la festa del  carnaval. Amb la seva aparició anuncia les consignes que tothom, alumnes i també mestres, haurà de complir aquells dies: dilluns venir amb pijama, dimarts portar el cap guarnit, dimecres portar la roba al revés i dijous vestits de negre i amb la cara pintada.

Bé, doncs dijous, intentant donar-li sentit al que em tocava fer, vaig pintar-me unes estupendes quatre barres que m'ocupaven més de mitja cara. No volia caure en la simplesa de pintar-me una flor, una estrella o un cor buits de sentit. I tot i que hauria d'estar ja curada d'espants, no vaig poder evitar unes quantes punxades a les entranyes. La primera quan un nen em va preguntar si anava pintada d'Espanya. "Espanya??"- li vaig dir jo.- "Em veus cara d'Espanya, tu a mi?" I llavors va anar apuntar a l'altre extrem: "Ah, no! D'independència!". I aquesta només va ser la primera. Com aquesta n'hi van haver unes quantes per part de diferents nens. Però a l'hora d'anar a dinar també un pare em va mirar i em va dir: "Uy, tas disfrazao despaña!". I jo amb el somriure entre dents li vaig dir que no, que d'Espanya NO! 

No us descric la mirada que em va fer. 

Aprofitaré la quaresma per "adoctrinar", com a mínim als alumnes de la meva classe, sobre el significat d'alguns símbols que no els poden portar a equívoc i espero assolir l'objectiu no més enllà d'aquest final de trimestre.

Tristament el donec perficiam pren el seu màxim sentit davant de situacions com aquestes dins el nostre dia a dia.

Transport públic?

Estic indignada!

Tinc el cotxe al taller i avui no hi havia cap company de feina que em pogués recollir, així que he hagut d'agafar l'autobús.

Quan he anat per a pagar em diu el conductor que són 3€. Li he fet repetir per si no havia entès bé i m'ha confirmat que eren 3€. No m'ho podia creure!. 

He trigat gairebé 45 minuts a arribar a la feina, quan normalment en trigo 15 ó 20. I he pagat el triple del preu que em costa a mi, amb el meu cotxe particular, anant de porta a porta i jo sola, pagar la benzina  per a recórrer els 8-9 km que hi ha de casa a l'escola. 

Així és com es potencia l'ús del transport públic??? Clar que potser el concepte de transport públic no el tinc ben entès jo, no sé. Això si, m'ha faltat un cafè i un croissant perquè el servei de premsa està cobert. Potser és per a justificar aquest mòdic preu. 

Total una vergonya, una d'entre tantes que et fan passar en aquest país nostre.

Ja divendres!

Divendres.
8.30h.
-2ºC.
Malgrat tot, la llera del Tenes enfarinada ofereix aquesta postal sota l'últim pont que he de creuar per arribar a la feina.
Aviat no recordaré que a fora fa fred.

Re-connectar cos i ment

Aquesta setmana he tornat a fer ioga. Des de l'estiu no hi havia pogut tornar, ni per falta de temps ni sobretot per falta d'ànims. Em vaig dir que al gener, fent servir d'excusa allò d'any nou, vida nova. Però vaig també trobar una contra-excusa per a no anar-hi: tenia pendent una rehabilitació per una lesió de genoll per la que encara no havia trobat tampoc el moment. Al gener vaig veure que això ja no ho podia demorar més i vaig fer la rehabilitació. I ara ja només em quedava tornar a ioga. La neu va estar a punt de servir-me per dir: Uf, avui tampoc! Però finalment vaig agafar els estris i hi vaig anar.

Va ser una sessió productiva. Em vaig sentir molt bé. Al principi em va costar una mica, em costava fer fins i tot els estiraments però al cap de poc ja em vaig començar a sentir millor i a adonar-me'n que havia arribat el meu moment i que tot començava a recol·locar-se, que els cos i la ment començaven ja a posar-se en pau i que potser ja estàvem superant etapes.

Què així sigui!