Avui he somniat amb tu! Ha estat tan tendre! I el pitjor de tot és que no eres tu realment, eres diferent al que conec de tu. Quines coses passen en aquest món inconcient.
Ens trobavem a Madrid, ciutat que coneixes molt millor que jo. Passavem la tarda. I després la nit, però sense ni tan sols sexe, només tendresa... uff, ja em queda un record nítid de la dolçor amb la que m'he despertat... ja no recordo més detalls.
Els somnis, somnis són. I més que això, són tan efimers....
Tot ha acabat esclatant com una bombolla de sabó que s'havia anat inflant, inflant i rodolava agafant colors... però finalment...plof!
El lleu record encara em manté un rictus feliç a la boca.
Caram, així dóna gust despertar-se! Bé, no perquè s'acaba el somni, però la sensació ha de ser molt agradable. Hi ha possibilitats de fer-lo realitat?
ResponEliminaA vegades hi ha somnis que deixen sensacions tant potents com si fossin realitats... i que duren molta estona... que maco!
ResponEliminaDoncs si, Calderón de la Barca tenia tota la raó. Somnis, somnis...
ResponEliminaI hi ha somnis que es poden fer realitat i tot! i traspassar el llindar..., d'altres estan en procés...
ResponEliminaSomnis que et fan llevar amb un dolç somriure. Què bonic!.
Doncs perfecte. Els somnis que ens porten una miqueta de felicitat són els bons, no? Una abraçada.
ResponElimina