Recordo
quan els meus mestres van intentar crear en mi aquest hàbit i també
va ser dur. Però l’oferta que hi havia en literatura infantil en
aquella època és limitava als llibres de Los Cinco de la Enyd
Blyton i alguna altra col·lecció per l’estil. Ara en canvi hi ha
una oferta molt variada i atractiva que no ens hauria de fer patir
tant en aquesta labor, però no és gens fàcil.
Jo
m’he d’empassar també molta d’aquesta literatura que, tot i que
em sembla bé per ells, a mi em resulta una mica banal. De totes
maneres tracto de gratar bé i d’aprofitar sempre al màxim inclús
d’això. La meva darrera lectura escolar ha estat El viatge del
Nicolau. I hi vaig trobar uns fragments que em van agradar molt:
“Un port és un indret gairebé màgic com un aeroport. Et fa somiar.
“Un port és un indret gairebé màgic com un aeroport. Et fa somiar.
Un
vaixell nou no és res per si mateix. Tan sols una enorme mola que
flota amb un enorme motor [...] però els vaixells que jo veia al
port de Dakar no tenien res de nous. Portaven totes les nafres, les
petjades i les olors dels seus viatgers. [...] I de quins records, de
quines imatges tenien al cap ple els homes que el tripulaven?
[...]
Somiava... Somiar... és el que sé fer millor. La vida sovint és
complicada. T’obliga a fer coses que no et vénen gaire de cara,
d’anar a llocs on no desitjaries anar.
[...]
Els meus somnis són més bonics que la mateixa vida. En els meus
somnis jo no tinc mai mal de queixal, ni gana, ni fred. Parlo totes
les llengües, sé pilotar avions i domar lleons. I si tinc
problemes, són problemes que no té tothom. La meva liana es trenca
i jo caic al riu on hi ha cocodrils, o bé un tauró arrenca d’una
dentada el tub de l’aire del meu equip d’escafandrista. Això són
els problemes que val la pena tenir perquè després et fan sentir
més gran!"
El
que em pregunto és si els menuts sabran trobar aquest fragment tant
interessant com he trobat jo.
Tan de bo que sí.
ResponEliminaNo sé, no sé...
ResponElimina