Totes les lectures romàntiques em
recorden a tu i em transporten a aquells temps en que la teva rialla
m’injectava energia i positivisme i els teus ulls parlaven i m’explicaven el
que no sortia dels teus llavis.
El temps va passant però la cicatriu del
cor no s’acaba de tancar. Crec que ja no ho farà mai. És ben cert allò que diuen
que els petons que arriben fins al moll de l’os són justament els quins han
quedat pendents.
Necessito un bon bany!
(La meva col·laboració als Relats d'estiu de la Carme Rosanes).
M'agrada moltíssim, Laura! Jo tinc tants petons que m'arriben al moll de l'os...
ResponEliminaA mi també m'agrada moltíssim, Laura. Això dels petons que han quedat pendents és molt i molt cert i molt ben explicat.
ResponEliminaBen cert que per molt temps que passi hi ha cicatrius que no es tanquen mai.
ResponEliminaUn text molt maco amb les paraules necessàries que expressen tant!
Petons que (fets o pendents) deixen petjada.
ResponEliminaM'agrada molt. No he pogut evitar reconèixer-me totalment en el text.
ResponEliminaUn bon bany de sensacions , Laura !
ResponElimina;)
Carai, veig que qui més qui menys alguna coseta pendent ha deixat al llarg de la vida...Com som els humans, ens autocontrolem tant a vegades que ens fem mal i tot...en fi, que en podriem parlar molt de tot això, veig. Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaPerò no ens hem de quedar al passat, les cicatrius són el que ens han de fer avançar, però no podem viure només de records.
ResponEliminaViure només de records no, és clar! Però vulguem o no hi són!
EliminaMolt maco!! Transmet perfectament una sensació de malenconia que ens va portant records del passat... però potser ha arribat el moment de mirar endavant... un bon bany i, amunt!!
ResponEliminaSi, si, es tracta de mirar endavant, fer un suspir profund i seguir, això és la vida!
EliminaJa saps, estimada, que jo tinc nafres que no tancaran mai. La melanconia és més forta amb l’edat.
ResponEliminaQuants anys sense passar per cap blog!
Quina il·lusió aquesta entrada, estimat! Tots tenim nafres. Ara feia temps que no en parlavem d'això, ves per on! No em diguis que l'edat no perdona ni amb això!
EliminaM'ha agradat el que t'ha suggerit la meva imatge!!
ResponEliminaAquests records que ens queden, que la Carme ha anomenat amb aquest "Deixant", sempre queden al "moll de l'os"...
Gràcies!!... Em fa molta il.lusió!!
Me n'alegro que t'hagi agradat. Ja només per això val la pena fer-ho. Una abraçada.
Elimina