Assaborir la cultura

Namina a la Fàbrica de les Arts

Jo sempre trobo el moment per anar a algun concert, a alguna exposició, per a fer algun talleret, per estar en general al dia del que es fa i es cou en el món cultural. I em considero una persona d'un nivell intel·lectual del més normalet, però diguem que amb inquietuds. En el meu entorn, tan familiar, com d'amistats hi ha de tot, però els vincles venen per molt més que el nivell cultural. Amb cadascú fas diferents coses i per tant el decalatge es pot salvar. Però el que passa en el meu món laboral em preocupa molt. 

No entenc en general que una persona pugui ser totalment aliena al món cultural de l'entorn i que no els interessi l'art en alguna de les seves molt diferents i variades vertents. I ja no vull dir anar massa lluny a buscar coses, sencillament saber i participar del que es fa a la teva localitat. No concebeixo que un veí no es mogui del barri per a res, no vagi al centre de la ciutat on s'hi organitza avui un concert, demà un concurs de dibuix, passat una exhibició de dances o una presentació d'un llibre o una inauguració d'alguna exhibició de pintura, o un llarg etcetera de coses que tots els ajuntaments es preocupen d'organitzar cada temporada perquè la gent en gaudeixi i perquè facin poble o ciutat. Jo sempre estic al cas del que hi ha i intento participar i aprofitar tot el que trobo interessant, que sovint són moltes coses. I en gaudeixo tant que m'agradaria que tothom ho fes, perquè això és cultura, però també és harmonia, és equilibri, és pau interior, és creixement personal i ajuda a fer un món millor.

La desidia cap a la cultura em fa entristir, em sap greu, em fa entre pena i ràbia.

Però com deia una mica més amunt, el que em preocupa de veritat és que en el meu entorn laboral tampoc veig cap inquietud en aquest sentit. 

Alla CAmbra a Roca Umbert

La majoria ja sabeu que sóc mestra. Els meus companys de feina han passat tots per la universitat i considero que a part de partir d'un bon nivell intel·lectual  de base (se suposa), han d'estar força al dia del que passa al món per a poder acostar als seus alumnes a la realitat, que ja s'encarrega prou el sistema de tenir-los a anys llum en moltes coses. Però el que em trobo és, a vegades, un buit important en les seves ganes davant de propostes que no em canso de suggerir, sigui en forma d'informacions al respecte de conferències que considero interessants, tant a nivell professional com a nivell personal, programes de TV3 que també a vegades em semblen interessants i que podrien generar enriquidors debats en el claustre, pelis, llibres, concerts de tot tipus de música, activitats diverses per a veure-les de fora, com a espectadors o de dintre, com a participants... Em costa arrossegar-los cap a qualsevol d'aquestes coses. Jo als meus alumnes també sempre els informo i els animo a participar en les activitats de la seva localitat i inclús de la meva, que estan bastant a prop.

No perdo l'esperança d'anar sembrant llavoretes i remoure alguna que altra inquietud interna cap a la cultura que és sinònim de progrès. Espero no predicar en el desert!