Prop del mar jo m’havia adormit
Quan de cop el cel s’omple de llum
I un ocell negre surt sense venir d’enlloc.
Lentament les ales batengant
Lentament ell anava girant
Prop de mi el batec s’acaba
I com caugut del cel l‘ocell es va aturar...
L'águila negra- Maria del Mar Bonet
Les ales negres sempre la remetien a aquella vella cançó. Les ales sempre li venien a dir que volar no és impossible. Però ella no acabava de creure-s'ho. Feia poc havia conegut algú que estava a punt de fer-li tastar un somni. El somni de volar, el somni de l'oblit, el somni de poder superar els tràngols del passat.
I si, ho aconseguiria, per més negres que fossin les ales, per més endins que s'endincès en el mar, per més esforç que li costés aixecar el vol... Ja res tornaria a ser igual. Un bateig per a començar una vida nova.
(Per a la proposta dels Relats d'estiu de la Carme Rosanas)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'agrada molt que hagis relacionat l'Águila negra amb les ales del dibuix...Molt ben trobat.
ResponEliminaSaps, l'altre dia vaig veure un cotxe amb el dibuix de la família del teu post, o era el mateix, o s'està posant de moda!
Bon vespre, Laura.
Si ens entossudim podem fer tot el que ens proposem
ResponEliminaBon relat, Laura! M'agrada la comparació del volar i superar els tràngols del passat!
ResponEliminaGràcies per participar!
ben relligat el text teu amb la cançó ....molt bo el relat felicitats!
ResponEliminaPerò volar és volar. Si ho aconsegueix, li serà igual el color de les ales!
ResponElimina