Em fico al llit i
em tapo amb el llençol. No se estar-hi d’una altra manera.
Amb la finestra oberta que m’arribi la
fresqueta de la nit.
A dalt del cel la lluna plena ens fa de far.
I la suau
melodia dels incansables grills ens acaronen per a dormir.
La ment corre, no
para, vola... però està en pau.
Com una pregària.
ResponEliminaAmen
Però vas poder dormir finalment?
ResponEliminaEstar en pau ja ho és tot!
ResponEliminaI desprès: Dios dirà! (seguint el fil del Xavier)
EliminaJo des del llit, també puc veure la lluna plena a l'estiu...ÉS un somni, mai millor dit!
ResponEliminaBon vespre, Laura.