No és no, NO!

Sabem tots nosaltres el valor de les paraules. 

Sabem també els jocs que s’hi poden fer. 

Sabem de les diferents interpretacions que es poden donar.

Jo, com a mestra, m’esforço en que els meus alumnes utilitzin un llenguatge precís, que digui el que volen dir, que contesti el que se’ls hi pregunta, però això costa.

Si a més a més tenim present que el llenguatge és un cúmul de coses, a part de les paraules en sí, ja la qüestió es complica de forma exponencial: que si el moment personal en que un està, que si la situació, que si el llenguatge corporal, que si parlen tant els silencis com els sorolls….

Darrerament amb la judialització que té tot afegim més i nous valors a les paraules i ens veiem envoltats de lectures i interpretacions que poden portar a algú a la presó sense haver fet res (els nostres presos polítics) o rebaixar les penes molt considerablement a d’altres que han arruïnat la vida a algú (la manada).

L’eslògan que ha crescut per protestar contra els abusos sexuals i violacions és No és no. Però entre el no i el si, hi pot haver un silenci i on queden els silencis? El matís és important i l’eslògan hauria de ser:

Només el SI és SI