dimarts, 29 de maig de 2018

Tal com érem de la Sílvia Tarragona

M'he llegit aquesta novel·la en dues sentades però no puc dir que m'hagi agradat massa. Té un ritme lleuger i passa fàcil però trobo que passa molt per sobre del temes i tot i tenir tocs interessant de diversos temes no n'aborda cap amb una mica més de profunditat per a dotar a la novel·la d'algun grau de valor per a recordar-la més enllà d'haver-hi estat entretinguda una estoneta.

La història va sore una periodista que viu entre Barcelona, on hi viu amb la mare, i Madrid. Per casualitat coneix a un home misteriós, l'Edmon, que la sedueix i ella s'hi entrega de cap a peus tot i veien que tot allò no portarà a res. 

Al voltant d'això hi ha un problema greu de solvència econòmica que va tapant a emepentes i rodolons. Es preocupa molt de tenir coberta la galeria. I de cop la mare mor i apareixen els vells amics que li donen suport i l'aconsellen en la no conveniència de la relació tòxica en la que s'ha ficat. Però llavors un dels amics de tota la vida li fa saber que ell sempre l'ha estimat i acaben enrollant-se ells dos....

Moltes emocions, molt passió, però tot una mica desendreçat.

1 comentari:

  1. Ja sol passar això amb els llibres, de vegades tens bones expectatives que no es corresponen amb el què havies pensat, i sovint un llibre que no pensaves que fos especial, t'acaba enganxant.
    Pel què veig aquest és més aviat dels primers...
    Bon vespre, Laura.

    ResponElimina