Viste pibe, que boludas les formiguetes!

Cada vegada que sóc tutora de 3r m’apunto a fer una activitat que programa l’Escola de la Natura que es diu ”La vida frenètica d’un formiguer”. Als nens els encanta, entre altres coses perquè els regalen a cadascú una formiga reina en un tub d’assaig amb la que si en tenen bona cura poden veure la posta d’ous i la naixença de la seva descendència. La veritat és que moltes no superen la setmana. Els nens no segueixen les instruccions que se’ls dona i tot i les advertències fan just el que no s’ha de fer i se’ls mor la mini mascota.

L’activitat és molt interessant i ens ensenya moltes coses d’uns animalons que ens són força simpàtics malgrat a vegades, si se’ns instal·len a casa nostra poden ser també força molestos.

El funcionament de les formigues és tota una lliçó d’organització i cada formiguer és un exemple de societat, una mena de societat de castes, on ningú es baralla, on tothom fa la seva tasca, on tot funciona i tothom és feliç. I fins fa uns anys, les nostres formiguetes catalanes vivien la mar de bé, tot era pau i alegria i anar fent, però un bon dia va aparèixer ni se sap on ni com, unes formigues foranies, les formigues argentines, més intel·ligents que les de casa, amb més bones dots de comunicació (fins i tot les formigues d’aquest país tenen més labia i potser també ballen tango!) i es van anar infiltrant i posicionant entre les nostres de manera que les han anat aniquilant. Les argentines s’han fet amb el poder en el món formiguer i ens ho han envaït tot. I no només es comuniquen millor entre elles per a fer la feina sinó que les colònies que creen dins els formiguers funcionen diferent i han aconseguit fer-se indestructibles.

Total que les formigues argentines han fet desaparèixer gairebé a les catalanes. Han estat declarades com a espècie invasora i les tenim per tot arreu. Ja hi ha molts llocs que si et trobes algú pel carrer i t’hi pares a parlar et pots trobar que en pocs minuts tens formigues fins als genolls o si deixes una bossa al terra salten “al abordaje”.I no hi ha qui les pugui fer desaparèixer.

De moment, a part de molestar-nos en això de que se’ns fiquen per tot arreu, al carrer o a casa, no ens perjudiquen en res més. Però cal estar al tanto perquè es calcula que hi ha tres formiguers “mare” controlats a Europa, un d’ells amb epicentre a Catalunya, que es van extenent per tot el continent. Si no troben cap altra espècie que les neutralitzi ja podem anar-nos fent a la idea d’aprofitar-les a la cuina: sopa de formigues, arrós cruixent, saltejat de verdures amb proteïna fosca,... No seriem els primers en menjar-ne!

Tot un curiós món!