Catalans i catalanes, no em deixeu de sorprendre!
Cada dia ens superem en enginy, en solidaritat, en lluita, en creativitat, en sentit de l'humor, en tantes i tantes coses, potser també en tossuderia, que dit en possitiu seria persistència. No se la que ens tocarà tenir encara però aquí estem, sense baixar la guàrdia!
I entre tant, com algú va dir un dia: "los catalanes hacen cosas". I fem unes coses...
Resulta que de les tristors no en farem fum, no, sinó tot el contrari: de la cagada d'"inventar-se" un poble , Sant Esteve de les Roures, nosaltres l'hem omplert de vida. I aquest poble sense coordenades geogràfiques ja té de tot el demés: ajuntament, alcalde, colla castellera, TV i ràdio, etc. I com que les pedres ens expliquen la història, doncs també les té (perquè el que no li faltarà, a partir d'ara, serà història):
I mira, aquest post, a més a més, ha fet néixer una etiqueta més en la meva biblioteca, la de país.
Sixena ha reclamat les obres d'art de Sant Esteve de les Roures.
ResponEliminaJO ho he trobat molt divertit això del poble i és que els catalans no perdem l'humor , per més que ens trepitgin...Jo vull anar a viure a Sant Esteve de les Roures, perquè també li calen bons veïns!
ResponEliminaBon Sant Jordi, Laura.
Podríem fer l'Associació de blocaires persistents i resistents de Sant Esteve de les Roures! A veure com queda? ABPIR... Pir, pir... una mica pirats potser sí que estem.
ResponEliminaPerò som un poble genial. Sense cap dubte.
Eliminadoncs sí crec que l'humor i la imaginació ens fa ser més resilients davant les injustícies....visca Sant Esteve de les roures !
ResponEliminaObres d'art de valor incalculable. Incalculable del tot, hahaha! Que grans que som.
ResponEliminaAquest tarannà és el que ens ha de portar a on volen anar
ResponElimina