Nosaltres dos de Xavier Bosch

M'ha encantat el llibre. 

Es tracta d'una història que vol il·lustrar el típic tòpic de si és possible una bona amistat entre un home i una dona sense passar a més. Aquest interrogant és present durant tot el relat i ens fa jugar a posicionar-nos en la resposta. Al final es resolt l'enigma però haureu de llegir la història si voleu saber cap a on es decanta l'autor.

M'ha agradat la forma fresca i àgil d'escriure del Xavier Bosch. M'han agradat les coordenades de temps i espai en el que te lloc la història perquè m'ha fet reviure coses que van formar part també de la meva joventut. Vaig adonar-me que l'autor i jo som coetanis i suposo que ell hi relata coses basades en la algunes de les seves experiències, que també van ser les meves, com per exemple viure els Jocs Olímpics de Barcelona. 

La història ens presenta un bon entramat amb uns personatges i unes situacions molt vertsemblants. És tracta de la relació entre dos joves, vinguts de móns molt diferents, que coincideixen en un aula universitària i que la casualitat els apropa gràcies a un treball que els ecomanen portar a terme. A partir d'aquí van coneixent-se més i compartint històries amb altres amics i forgant una interessant amistat. Malgrat els anys, la distància i tot un seguit de durs episodis que els toca passar a cadascú en la seva vida, la seva amistat sobreviu. 

Tots els personatges semblen de carn i ossos i les situacions que els toca passar, tot i ser dures i algunes força particulars, són coses en les que ens hi podriem trobar tots. Moltes coses m'han fet vibrar d'aquesta història, m'he sentit identificada en moltes reflexions dels personatges, m'he sentit en la pell dels protagonistes en més d'una situació. Aish, les velles amistats!!!