Fa temps que no escric. Aquests dies he tingut menys temps que mai, entre sortides al carrer a defensar els nostres drets i a protestar per les salvatjades que estem patint.
Tinc un nus permanent a la gola que no em deixa viure.
No puc evitar que les llàgrimes em saltin cada dia quan vaig de casa a la feina i escolto les notícies per la ràdio.
No se si ploro de pena, de ràbia, d'impotència... suposo que de tot una mica. Què està passant? Qui s'ha begut l'enteniment? O qui no se l'ha begut? És que no sé ni què pensar. Com es poden defensar coses com les que han passat? Con pot algú, sigui del partit que sigui, del color que sigui, del país que sigui, ja no només no condemnar sinó també justificar les actuacions que s'han dut a terme per part de les forces de l'ordre (quin ordre?). És que, perdoneu-me, però NO HO ENTENC!!!
No recordo un despropòsit com aquest en la meva vida.
I el més fort, és que no és ni un, ni dos, ni tres, és que és molta gent que està enverinada!!! Però què hem fet malament? Què és el que els provoca aquest odi contra nosaltres?
L'únic que em fa sentir bé en aquest moment és l'orgullosa que em sento de ser catalana i veure com el poble ha sortit al carrer, com mai, organitzat i donant una lliçó de ciutadania, un exemple de país.
Ara només espero que trobem la recompensa a la nostra feina ben feta que de moment permeteu-me que us digui, tot plegat si que em fa una mica de por. Quan toca enfrontar-se a un enemic del tot descerebrat, i sense gaire recolzament per cap altra costat... l'enemic és una bèstia molt negra, armat i sense escrúpols...
No vull pensar en con poden contraatacar pròximament.
l'estat ens acusa del que estan fent ells, constantment manipulant gent a traves d'informacions falses .....saps que penso? que a tot porc li arriba el seu sant Martí
ResponEliminaAquest estat és molt pervers i fa joc brut. Clar que fa por. Però no tenim gaires opcions... j crec que només n'hi ha una. Seguir fins que els puguem deixar enrere.
ResponEliminaEm sembla que és difícil per molta gent entendre el què ha passat, perquè jo no havia pensat tornar a veure mai aquests "uniformats", atonyinant a la gent pacífica que lluita pels seus drets!!! Em fa una mica de por, pensar què pot passar demà, perquè no sé si aquesta serà una manifestació pacífica i a més i voldran implicar als mossos que pobres, estan entre l'espasa i la paret...Jo no sé on ens deixaran arribar , perquè davant de la força bruta , és molt complicat moure's!!!
ResponEliminaJo també estic trista.
Bon nit, Laura.
Tenir por és ben legítim, però que no ens faci tremolar les cames. Tenen tots els mitjans, i tenen totes les forces de seguretat (o gairebé totes). I sembla que ningú ens dóna suport a fora, però no és així. Ara parlen els estats, cap estat no veu bé que un igual quedi partit, la diplomàcia obliga a prendre aquesta posició. Un cop ens declarem independents, ja no ens giraran l'esquena, per propi interès. La mateixa unió europea serà la primera interessada a que no ens desmarquem, estem en un lloc geogràficament estratègic. I què si Espanya no ens vol reconèixer mai? Ja s'ho faran, quan hagin de pagar aranzels brutals a la frontera, si és això el que volen. El que no podran fer és seguir torturant-nos, ni psicològicament ni física. Això durarà el que hagi de durar i acabarà, perquè està molt mal vist a tot arreu.
ResponEliminaI per què ens odien tant? Només has de sentir algunes declaracions de polítics espanyols i ho entendràs. I si tots els mitjans espanyols, a més, ens tracten com ens tracten, és normal que es generi odi i que els espanyols i espanyoles el comprin.
S’enfaden amb nosaltres perquè els hi estem trencant la seva Espanya única grande y libre i ens volem emportar el 21% del seu PIB
ResponElimina