Des de la meva darrera intervenció aquí, res ha anat a millor. Al contrari. Ja em semblava fort el que llavors comentava, però és que tot ha anat a més, I sospito que encara ens queda molt per veure.
La fractura està molt marcada, a la societat, a la feina, a les famílies. Els cors estan molt ferits. Han surgit sentiments que semblava que estaven hivernant i sembla que de cop i volta hi ha hagut un gran incendi que ha fet desfer el gel i ha avivat el que cadascú portava a dins amb molta força, sense manera d'arribar a punts d'enteniment.
Tinc amics de fora de Catalunya que no ho entenen, que encara que hi posen voluntat no entenen els nostres sentiments, que no entenen que no ens sentim espanyols i que la seva bandera no ens fa sentir res. I comences a parlar-ne amb bona voluntat per fer-los-hi entendre de bon rotllo i acaben sortint coses terribles que no venen al cas i que treuen per a justificar el que tu no estàs intentant explicar i que emboiren la amistat de molts anys... és terrible. Potser sóc jo l'obtusa però en tot cas he hagut de callar ja diverses vegades per no trencar la relació.
Està clar que és molt difícil fer entendre els sentiments que un té sobre una cosa a una altra persona. Sobretot si aquell altre mai ha viscut l'experiència.
No sé si em se explicar massa bé, perquè no tinc el cap per a gaires reflexions profundes, és allò de que la rauxa sobrepassa al seny. Però el que si estic segura és que qui tingui aquests mateixos sentiments ho sabrà entendre i qui no, no ho entendrà mai.
A mi, ja em va essent igual que ho entenguin o no. Se m'ha acabat la corda per explicar i explicar. Si volen parlar d'altres coses perfecte i si no... potser no eren tan amics si no volen ni el teu benestar ni respecten les teves idees.
ResponEliminaJo crec que sí que hi ha gent que ho pot entendre, però no gaires. Es necessita una mica d'empatia i hi ha gent que la té sota zero.
Bull la sang per tanta injustícia, aixo sí!!!
EliminaJo no parlaria de fractura, que sona molt fort, però sí de divisió. Evidentment, hi ha qui vol unes coses, i qui vol unes altres, és perfectament legítim. Però ens fan arribar a un nivell de crispació que ens porta a discutir-nos amb qui abans convivíem pacíficament. No és una crispació gratuïta, eh? Ens ve meditada i ben estudiada per obra i gràcia de l'Estat espanyol. Sempre hem estat un moviment pacífic i ens han respectat. Però amb la seva intransigència i les seves mentides ens converteixen en uns violents i gent que només vol trencar i perjudicar. Demanem diàleg, i ens apliquen violència, física i verbal. Ens defensem pacíficament, però cada cop tenim els pebrots més plens, i així anar fent. Tot el que passa són mesures de pressió per fer-nos esclatar. Si aguantem ho tenim fet, a ulls del món el nostre moviment és legítim, i si no hem pogut votar millor és per culpa de l'Estat. D'eleccions res, i menys imposades de fora. Haver-nos deixat votar abans.
ResponEliminaI pel que fa a entendre-ho, ningú que no ho visqui ho entendrà, com per exemple fer castells. Els que només els miren no poden entendre què és fer-los. Doncs això igual. No ens cal comprensió. Ens cal respecte només.
Els que han fet la fractura són els que mantenen empresonats a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. I els que veient aquest atropellament callen.
ResponEliminaen els últims dies han caigut moltes caretes i les que cauran. Encara ens falta per veure els discursos de quan tot acabi, encara seran més esperpèntics. Es veu que tot si val, les mentides encara que siguin demostrades es poden dir igual.
ResponEliminaAra més que mai entenc la duresa que es va viure a la guerra civil amb la informació manipulada sense poder-la contrastar
Jo si he de dir la veritat, la fractura no la veig enlloc, tinc els mateixos amics del color que siguin i no em discuteixo amb ningú, perquè ens respectem i no us penseu, a la finestra dels veïns jo hi he vist la bandera espanyola amb el "toro" ben a prop de la meva estelada, però no ens discutim pas, perquè procurem no tocar el tema!!!
ResponEliminaBpon vespre.