Com
cada primavera tornen “las oscuras golondrinas en mi balcón sus
nidos a colgar”.
Les orenetes i molts altres ocells en el seu camí
migratori.
M'agrada veure volar les bandades d'estornells, tots
portant amb estil la coreografia.
Em
pregunto per què els agraden tant els fils de la llum? En xuclen
l'energia potser per a continuar volant al dia següent? Els fils,
els postes i altres elements de la família són l'àrea de servei on
s'atures a repostar al capvespre, oferint un curiós escenari en
determinats racos.
Però:
Ojo al dato! Avui he sentit que donen la culpa de l'incendi de
Valparaiso al xoc de dos ocells amb uns fils de la llum. Un
desgraciat accident doncs. Ara ja només ens faltava aquest perill en
potència!
Ostres sí! També ho he sentit. Ho trobo estrany això de l'incendi. No ho trobo massa normal tampoc que construeixin tan avall.
ResponEliminaLa primera foto em fa pensar en una partitura amb totes les seves notes.......
ResponEliminaMolt poètica la fotografia dels ocells fent de corxeres al pentagrama.
ResponEliminaDel tema de l'incendi, no em crec la versió. Curiosament fa poc que s'ha estrenat un nou govern i malauradament té molts enemics.
Fita
i no serien gavines voladores enlloc de les xiscladores orenetes ? jo cada dia veig més perilloses les gavines i les cotorres que fan malbé arbres i amenacen vianants despistats!
ResponEliminaTampoc ho veig clar això de l'incendi...Deu se fàcil donar-los la culpa a uns pobres ocells, que l'únic que fan és alegrar-nos la vida, són tan poètiques les orenetes als fils de la llum! A la tardor quan se'n van i a la primavera quan tornen...
ResponEliminaGenial la primera foto. Més que preguntar-me per què els agraden tant els fils de la llum, jo em pregunto com redimonis aconsegueixen aguantar-se allà dalt! Sembla que hagin de fer molta força i tenir molt equilibri, però se'ls veu ben panxos. Ah, i qui manava als humans posar uns fils de llum per allà on passaven dos ocells? Nosaltres som un perill per ells!
ResponElimina