Estiu II

Penso, volo, aterro.

Surto a escampar la boira,

boira que no hi ha,

necessito aire fresc,

sensació de llibertat i d'infinit.

Camino per la sorra mullada, cap al sud.

Deixo empremtes que duraran poc,

el temps de la propera onada,

i em gronxo amb el seu anar i venir,

i ballo amb el seu ritme i la seva sonoritat.

Penso en tu, en tu i en tu.

Penso en vosaltres, en ells.

I penso, sobretot, i més que mai, en TU.

Però giro cua cap al nord un altre cop.

Deixo noves petjades sobre el meu camí,

anhels que potser també s'esvairan ràpidament.

Suspiro profundament, degusto el sabor a sal,

sabor a vida, a immensitat.

Encara hi ha esperança.