Fa
uns mesos vaig anar a escoltar la conferència del Jordi Pigem el
tema de la qual era: De la crisi a la transformació.
En
aquests moments d'incertesa tot és poc per a recollir alguna bona
idea que ens ajudi a pal·liar la situació que vivim.
No
sabia res del conferenciant i em va flipar. D'ofici: filòsof. Un
altre de contemporani. Però sobre tot em va semblar envejablement
intel·ligent. Com admiro a aquests personatges! Em fan tant petita!
La
conferència parlava del mateix que narra al seu llibre referenciat
al títol. Es tracta d'una anàlisi de la situació actual, del
passat que ens ha portat aquí i d'algunes de les coses que segons
l'autor s'haurien de fer per a poder aconseguir que el nostre món
arribi a tenir un futur digne.
El
seu discurs comença donant suport al lema de la UNESCO “Deshacer
el desarrollo, rehacer el mundo”
La
crisi és una oportunitat. Però la que estem vivint ara és una
crisi diferent a les anteriors que hem viscut. Aquest és sistèmica
i global. Ja no es pot resoldre la situació amb pedaços, cal fer
net amb el passat i edificar nous pilars, amb noves concepcions de
l'existència, hem de tocar fons per a poder resurgir des de zero.
“La
base de la realidad no es la materia, sino la conciencia. Se
desmoronan viejas concepciones y ahora empezamos a entender:
- que no somos espectadores pasivos en un mundo de objetos, sino coautores y cocreadores de un universo de relaciones,
- que hoy solo estamos manifestando una ínfima parte de nuestras posibilidades,
- que la mente no está en el cerebro, y que dialoga con el mundo y las otras mentes de maneras sutiles,
- que nuestras intenciones condicionan nuestro presente, de modo que nuestro mundo exterior refleja nuestro mundo interior,
- que no somos seres materiales que tienen experiencias espirituales, ni máquinas genéticas que tienen experiencias psicológicas, sino conciencia envuelta en velos de la materia, el espacio, el tiempo y la limitación,
- que el núcleo de la realidad habla del lenguaje de la imaginación, la creatividad y la intuición más que el de las leyes, fórmulas y conceptos,
- que toda la comunidad de la biosfera revela la belleza y la sacralidad del universo,
- que cada momento es un regalo,
- que entre tú y el resto del mundo nunca hay, nunca hubo, ninguna separación.”
Crec
que sí que està canviant alguna cosa en la consciència global.
Però aquestes coses avancen a una velocitat molt baixa i la resta
segueix encara a massa revolucions. Tots aquests conceptes que
comencen a sonar en veu alta: meditació, slowstyle,
biocultura,...física quàntica... són alternatives per a un món
millor? Són la base per aquest món postmaterialista del que ens
parla en Jordi Pigem?
“Un
mundo materialista que reduce la realidad a cifras y estadísticas
puede acumular información pero no pude amar ni acctuar con
sabiduría.
[...]
La experiencia postmaterialista redescubre el mundo como un lugar
asombroso, lleno de sentido y lleno de prodigios, de encanto, de
baraka.
Lo
único verdaderamente real es el momento presente. Pero el presente
continen ya las semillas de lo que quiere crecer. Y los signos de los
tiempos apuntan hacia una creciente maduración de la conciencia
humana”. (J.Pigem)
que ens hem d'anar¿reinventant també ho tinc clar, el que no se és quin serà el camí.
ResponEliminaja comença a enyorar que pensadors, filòsofs i altres savis es pronunciessin davant de la crisi....doncs si ens haurem de reinventar....ara que prenguin nota polítics i financers i altres especies d'aquesta mena...bon cap de setmana !
ResponElimina