Aquest estiu m'ha donat per molt. Dels diferents llocs on he estat n'he gaudit de maneres particulars, com toca. A cada lloc la seva cosa. Ara, encara que sigui fora de temporada, sobretot avui que és un dia plujós, intentaré fer una recopilació dels meus moments, de les meves emocions, del meu tros de vida, en la forma que en cada lloc i cada moment m'ha sorgit.
Passeig per la platja
capficada en els meus pensaments.
Les ones van i venen,
amb les seves crestes d'escuma
corren fins a fondre's a la sorra,
esborrant les petjades que van
i les que venen,
d'ànonims enfrascats en diferents cabòries
que transiten amunt i avall
deixant fruir el que els atabala
per tal de que les ones s'ho emportin també ben endins de la mar.
neutralitzant
els encesos pensaments
dels
maldecaps de la vida.
I
allà, al costat d'aquelles petjades efímeres,
topem
amb el rastre d'un castell de sorra,
construït
amb aires de grandesa,
amb
merlets i torres,
passadissos
i fossats,
que
malgrat tenir fortes muralles,
alguna
onada del capvespre farà desparèixer
i
s'haurà acabat el somni.
I
llavors tocarà construir-ne un altre
perquè,
malgrat tot, sense somnis no es pot avançar.
No es pot negar que et va quedar poètic, però alhora també reflexiu.
ResponEliminaCastells de sorra... Ara fa temps que no em permet construir-ne. Serà la crisi...
ResponEliminaEl primer de la sèrie és un moment bonic i ben explicat.
ResponEliminaJa ens insinua que has passat un bon estiu.
Estarem atents a la continuació!
Xexu, Dissortat, Carme;
ResponEliminaEls moments de pau són els millors per a retrobar-te amb tu mateix.
Bonics moments i boniques maneres de passar l'estiu... un post poètic!
ResponElimina