divendres, 17 de juliol del 2020

La vida amarga de les flors de Pat Millet i Jordi Panyella

El subtitol del llibre diu: Viatge al cor de la família Millet. 
I així és.
I quin viatge!








Vaig escoltar a la ràdio una entrevista que li feien al Jordi Panyella on parlàven d'aquest llibre i em va cridar l'atenció.
La història de la Pat, la filla petita dels Millet Tusell, no te desperdici. Nascuda en una família de la alta burgesia catalana, envoltada de tot tipus de luxes donada la situació benestant de la família li toca anar baixant del cel a l'infern per diversos errors comesos en la tria de les parelles, per la seva gestió sentimental i per la concatenació de fets que la porten a la ruina (en realitat a moltes ruines). I paral·lelament, en els darrers temps, té lloc el cop fort a la família és l'escandol del cas Palau protagonitzat pel seu germà Fèlix, que no només el destrueix a ell, sinó que destrueix la família.
 
"Et posen al món i només per tenir un pare important i la cartera plena de bitllets tothom pensa que tiraràs endavant, sense problemes. Ningú s'encarrega de donar-te una bruixola, i d'ensenyar-te a fer-la servir, i quan arriba el moment de perdre's, perquè tothom es perd en algun moment en aquesta vid, el nord no apareix per enlloc. Només els que hem nascut rics sabem que els diners no fan la felicitat, més aviat la prenen. Si alguna cosa he après en aquest món, gràcies a l'experiència propera de la meva pròpia família, és que l'afany per tenir molts diners, molts més dels que necessites per viure, et condueix a la ruïna humana, que és molt pitjor que la ruïna material."

Del merder del Palau no en sabrem mai ni el 50% i això que no es tracta de pecata minuta però sembla que el Millet no desvetllarà mai certes coses, ni dirà certs noms. Lluny de voler-lo justificar, perquè la Pat admet que la va fer massa grossa, diu que no és un lladre, sinó un beneit.

Jo no hi estic d'acord, com tampoc estic d'acord en que calli. No em fan pena cap ni un d'aquests pocasoltes, de la mateixa manera que tampoc me'n fa la Pat amb la seva història. 

En el llibre es reflexa la societat de la alta burgesia catalana de fa molt pocs anys i et fa adonar de l'abisme que els diners obren entre uns catalans i uns altres, et fa veure d'una manera molt clara que els móns paral·les existeixen i que ni "la justicia es igua para todos" ni es resolen igual les situacions amb feixos de bitllets que sense. Potser aquesta gent em fa més ràbia que enveja i em fa bullir la sang l'evidència de la injustícia social de base i de classe i de butxaca i de tot.

L'única llança a favor dels Millet, dels molt anteriors als Millet Tusell però d'aquests també, és la intensa dedicació a la cultura i la llengua catalana que hi havia en la família i tot el que sí van fer a favor de la causa. Llàstima d'haver-ho embrutat amb el desfalc. 


1 comentari:

  1. Com diria Jaume Cabré, a "Jo Confesso", el gran error de la seva vida va ser néixer en aquella família.
    Però ningú no tria a quina família neix i la Pat va tenir la pega de néixer Millet.

    ResponElimina