Fins fa pocs dies no sabia qui era aquest bon home ni n'havia sentit a parlar mai però resulta que vam ser convidats a un casament que es va celebrar a Andorra, a l'esglèsia de Sant Julià de Lòria, una veritable joia de l'art eclesiàstic, i es va donar el cas de que el capellà va explicar que amb aquell casament "s'estrenava" l'esglèsia després de la restauració i remodelació interior que s'havia iniciat feia cinc anys. Orgullós de com havia quedat el temple, va explicar alguns detalls de l'obra i dels artistes.
Les obres de remodelació van començar fa cinc anys i han inclós la remodelació de l'altar, l'ambó i la seu. Una vintena de persones de diverses edats i nacionalitats han treballat en la instal·lació d'un gran mosaic en el presbiteri i capelles laterals, obra del jesuïta d'origen eslovè, Marco Ivan Rupnik, per fer possible el projecte que inclou una capella especial per a la Mare de Déu de Canòlich i un baptisteri renovat, il·luminació específica, i tot realitzat des d'una "visió espiritual de l'espai", segons explica l'artista.
La veritat és que em va semblar preciosa i si aneu per aquelles terres és un punt d'interès a poder visitar en una esglèsia que passa desapercebuda si ningú t'hi fa parar atenció.
Doncs han fet una bon treball, segons es veu a les teves fotografies !.
ResponEliminaLa veritat és que fa molta patxoca, una visió de l'art religiós diferent al que estem acostumats, colors brillants i clars que donen més claredat d'esperit i més transparència a les reflexions íntimes que les tenebres que solem trobar a les catedrals i esglèsies de renom.
EliminaPer segles que passin, l'art segueix fent història.
ResponEliminaL'art fa història i la història de l'art és molt interessat d'anar seguint perquè diu molt de la societat i l'època en la que es produeixen les obres.
EliminaPrecisament aquest cap de setmana ens cam trobar amb una colla de gent d'Andorra i ens en van parlar. Una d'ells ja hi havia estat, la majoria encara no i jo tampoc. Però ho va recomanar molt, tot i que no duia fotos. Hi haurem de parar, en comptes de passar de llarg de Sant Julià.
ResponEliminaDoncs si, t'agradarà!
EliminaUna construcció molt especial, la d'aquesta església, no passa inadvertida...Per cert, jo tinc una amiga que es diu Canòlich i ella em va explicar d'on venia el seu nom, abans no l'havia sentit mai!
ResponEliminaBon vespre.
La Mare de Déu de Canòlich és la patrona de la parròquia de Sant Julià de Lòria. A cada lloc tenen els seus sants autòctons!
EliminaNo pretenc faltar eh, segur que la remodelació de l'església li ha fet fer un salt qualitatiu, però comparar aquest artista amb Michelangelo...
ResponEliminaNo el comparo jo. És el que diuen els qui segueixen la seva obra.
ResponElimina