Ahir va marxar la Laura Almerich, la musa de la cançó que porta el seu nom i que li va escriure i dedicar en Lluís Llach. Aquesta cançó ha estat una de les meves capçaleres. De fet signo com a Laura jo també i no me'n dic. I tot parteix de la cançó!
Tot just ahir al matí en parlava amb els meus alumnes d'aquesta cançó i els hi vaig fer escoltar però a ells no els va agradar... són altres temps, altres gustos i paladars que encara no estan educats del tot. Ells prefereixen el reggaeton. Què sabran ells!
Tot just ahir al matí en parlava amb els meus alumnes d'aquesta cançó i els hi vaig fer escoltar però a ells no els va agradar... són altres temps, altres gustos i paladars que encara no estan educats del tot. Ells prefereixen el reggaeton. Què sabran ells!
En tot cas, per tantes i tantes vegades que l'he escoltat i tants sentiments que m'ha fet moure, amb les mateixes paraules de la teva preciosa cançó, Laura, set pot dedicar per últim cop:
I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so,
Laura.
La vàrem veure i escoltar moltíssimes vegades acompanyant el seu amic Lluís.
ResponEliminaLa darrerea vegada que la vaig veure en persona, va ser deu fer cosa d'un any, entre el públic a un recital al Tradicionàrius de Gràcia, en motiu d'un recital en favor de la llibertat dels presos polítics, personalitzats en Lluís Puig, que havia estat del Tradicionàrius.
me'n vaig assabentar anit , era veïna meva del barri, una persona planera, senzilla i educada, discreta , afable i propera ...m'ha sabut greu la seva mort , els temps i els gustos musicals canvien per això als teus alumnes no els va agradar, era també combativa, va ser la primera persona que em va parlar de la creació d'ANC, descansi en pau
ResponEliminaSap greu quan se'n va alguna persona per la qual sents un gran afecte, encara que no sigui de la família...Curiós això de adoptar el seu nom!
ResponEliminaDescansi en pau.
Quina pena que m'ha fet... sempre la seguirem escoltant com sempre escoltarem Lluis Llach.
ResponEliminaLaura és un nom preciós que quan l'adjudiques a una persona real que val tant la pena com ella, i a sobre a una cançó meravellosa, sedueix molt. No és estrany que l'haguessis volgut adoptar com a nom.