dissabte, 19 de març del 2016

Relats conjunts. Macedònia.

Vaig anar al psicòleg de ben gran per demostrar-me a mi mateix que estava molt bé (potser aquesta sola reflexió ja era un senyal significatiu de que no ho estava). 

Després de deixar-me explicar em va donar un paper i un pot de colors i em va dir: "Dibuixa el que primer et vingui al cap".

Sense dubtar-ho un segon vaig fer això: 


S'ho va mirar i amb molta professionalitat em va dir: "A tu de petit també t'enganyaven fent-te menjar la fruita en format macedònia?"

Vaig obrir uns ulls com taronges, recordant els talls de síndria de l'estiu que em van fer avorrir perquè en menjava cada dia i aquells bols amb trossets de diferents colors que m'havia de menjar dia per altre durant la resta de l'any i que era la única manera de que la tan saludable fruita puguès entrar al meu cos.

Aquell era el meu trauma i es deia MACEDÒNIA.

12 comentaris:

  1. hahahahaha molt bo el relat ,.....macedònia mental quin trauma!

    ResponElimina
  2. Tot un professional, aquest psicòleg...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  3. Llavors hauríem de dir que tens... macedoniafòbia?

    ResponElimina
  4. la prescripció per solucionar-ho no deuria ser pas les maduixes amb nata?

    ResponElimina
  5. :-) Psicòleg i adiví! No sé de qui és el dibuix, però a mi em sembla un arbre de Nadal.
    Salutacions,

    ResponElimina
  6. Bon relat! Però a mi m'agrada força la macedònia, ara estic preocupara. No sé si anar al psicòleg...

    ResponElimina
  7. El que han de fer les mares perquè els petits mengin fruita. El millor és que li ha quedat l'art com "fruit" de la imaginació materna

    ResponElimina
  8. Ui... aquí n'hi ha per dies. Dibuixa un arbre de Nadal i diu que és una macedònia! On anem a parar!

    ResponElimina
  9. Us he de dir, que per molt que molts de vosaltres hi veieu un arbre de Nadal, jo només veig una taula plena de fruita, especialment de síndries. No se si m'ho he de fer mirar o què!

    ResponElimina
  10. Tant com m'agrada a mi la fruita, al natural i en macedònia... Dec tenir el trauma invers... He, he, he...

    M'has fet venir unes ganes de síndria!!!

    ResponElimina
  11. Ja veig que la banda musical d'aquesta composició no és Posa'm un suc de les Macedònia.

    ResponElimina
  12. Molt bo! Aquest psicòleg és tot un fenomen.

    ResponElimina