Torno avui de vacances i m'esgarrifo en veure les notícies. No hi ha com estar desconnectat del món en els dies que ens toca viure. I he recordat el que em va passar la setmana passada i que en volia fer un post i no vaig tenir temps.
Havia quedat el dia 22 per baixar a fer unes gestions bancàries a L'Hospitalet. En els 10 min de trajecte de cotxe que hi ha de casa a l'estació de tren vaig engegar la ràdio i vaig escoltar la notícia, encara amb tot molt incert perquè acabava de passar, d'una explosió a l'aeroport de Brusel·les. Tot i que no ho van dir encara, de seguida vaig pensar que es tractava del que realment es tractava. La meva primera sensació va ser d'indignació i no vaig poder-me estar de proferir una sèrie d'insults als autors d'aquests tipus d'actes. La meva intenció prèvia a aquell moment era agafar el tren fins a l'estació de Sants i allà agafar el metro de la L5 fins a Collblanc. Però automàticament vaig pensar: "No, a Sants no. És una estació massa central. Baixaré al Clot i agafaré la L1 per arribar al lloc".
Quan ja anava al tren no vaig parar de donar-li voltes, del món en el què vivim, de la por i la inseguretat que ja viu entre nosaltres cada dia, del terror que aquesta mena d'éssers van sembrant per tot arreu. Entre totes les causes de mort que ens amenacen imprevisiblement cada dia hi hem d'afegir ja una de nova: un atac terrorista. Què fort! I llavors vaig tornar a pensar que baixaria a Sants definitivament, que la meva bola ja era al bombo des de primera hora del matí.
Temps enrere no m'hauria plantejat mai una cosa d'aquestes. I ara era una variable que ens feia prendre decisions. Què trist!
Però no només això. Al banc hi anava perquè tinc uns dinerets amb els que volia fer una petita inversió lligada a borsa. Però clar, amb els aconteixements del dia me'n vaig desdir perquè aquestes coses també afecten a borsa i no era plan.
Total, que l'ona expansiva de tots aquests actes ens afecta de ple no només en els nostres sentiments sinó en les nostres actuacions i en les nostres decisions.
Podrem aconseguir girar aquesta truita?
Al m´'on ha començat un joc macabre del que no podem escapar.
ResponEliminaNi a Orient ni a Occident. No al Nord ni al Sud.
La ruleta roda. Negre o vermell? Sants o el Clot?
No es tracta d'apostar per un o per altra. Es tracta d'aturar la ruleta de l'enriquiment i la cobdícia d'alguns.
Una feina molt complicada tal i com estan les coses!
EliminaNo sé pas si la girarem, no... Quin món més m... Que estem construint!
ResponEliminaEl pitjor és que el poder que tenen els qui són al costat fosc és desmesurat respecte als qui NO estem construint aquest món al que et refereixes però ens sobrepassa el fer-hi gran cosa per contrarestar.
EliminaRealment fa feredat aquest fotimer d'aconteixements amargs que han passat aquests dies i penso que és inevitable tenir una sensació d'inseguretat, però com que mai sabem on caurà la propera tempesta, millor anem fent via, encara que sigui amb el cor encongit, per la tristesa...
ResponEliminaBon vespre.
Si clar, el món no s'atura malgrat tot i hem d'anar fent via, si o si.
EliminaSi viatge a Catalunya a finals del proper mes, ho faré amb BlaBlaCar, per si de cas; i ja et dic jo que ara per ara no aconseguirem girar la truita...
ResponEliminaBesets!
Em temo que tens raó, desgraciadament. BlaBlaCar? Qué tinguis sort!
EliminaTens tota la raó Laura i un dels efectes més escabrosos que tenen és aquest omplir-nos de por, que arribem a pensar que estem a les seves mans, per això no hem de deixar que s'apoderin de les nostres ments. És clar que sembla inevitable, que quan passa un desastre d'aquests, ens omplim de pors i temors. Sobretot els que viviu o aneu freqüentment a les grans ciutats.
ResponEliminaUna abraçada
A les ments tot hi bull, pel bo i pel dolent i no se li deixa de donar voltes...
EliminaQuina truita vols girar exactament? Què hi ha rere un fet totalment condemnable com és un atac terrorista? Qui permet que aquesta gent cometi aquests actes? Qui els dóna armes, explosius? El món està completament podrit, i sí, algun dia ens tocarà a Barcelona, sembla cantat. Quan? No se sap. Mentre els interessos econòmics facin que la venda d'armes sigui un negoci completament lucratiu, seguirem així. I els interessos econòmics són la religió d'aquells que no arriben a creure que la seva única salvació, o que l'acte de més valentia i justícia que poden fer és immolar-se en mig d'una estació de trens plena d'infidels.
ResponEliminaEl terrorisme està enfonsat a baix de tot en la meva llista de preocupacions. No deixaré d'anar en metro ni de baixar a les estacions principals per la possibilitat que m'esclati un petard. Ningú s'ho espera, quan passa, així que no ho podràs prevenir, perquè aquesta cura que vas tenir aquest dia, que al final vas deixar marxar i tot, en quatre dies se t'haurà oblidat i passaràs per allà sense pensar-hi. Així que, què més dóna. Abans m'atropellarà un conductor borratxo. El que no faré serà viatjar a Síria, per exemple. Perquè allò no és terrorisme, és guerra, i allà sí que les passen magres.
Tens raó, ja ho sé, però tot i que no pots deixar de fer les coses que toquen i sobretot perquè tot això és bastant imprevisible, el record si que hi és i la manera de veure algunes coses també, encara que sigui de forma latent.
Eliminai sempre reben els més pobres, els de dalt no els passa mai res. Totes les garrotades van sempre al mateix lloc, siguin del que siguin
ResponEliminaEn algunes coses, sobretot en aquestes qüestions que ens ocupen, no tenen miraments d'on dirigir l'objectiu, si a rics o a pobres, eh!
EliminaLlegint el teu post he pensat el que em va passar l'altre dia als Ferrocarrils. Davant meu és va asseure un home amb aspecte d'àrab, amb una caçadora folgada que semblava que amagues alguna cosa. Em va fer por, jo no sóc poruga, al menys fins ara no ho era. Vaig decidir baixar del tren i agafar el següent. No ho vaig fer per la mateixa raó que exposes: i si al següent era el que portava un terrorista?
ResponEliminaSi, si, és exactament això el que em va passar una mica a mi!
EliminaEns preocupem molt pels atacs terroristes perquè són molt vistosos però deixem de banda les morts més probables. Tenim 17.600 més probabilitats de morir d’un atac de cor que en un atac terrorista, vigila més la dieta i l’activitat física. Es 12.500 vegades més probable morir de càncer que d’un atemptat, per tan val més fer-se controls. Es més de 1.000 vegades més probable morir en un accident de cotxe que en un atemptat. Fins hi tot es 9 vegades més probable morir per asfixia accidental en el llit que en un atemptat. Una cosa es la cobertura mediàtica del terrorisme i l'altre es per exemple que ningú parli de les morts pel tabac. Per a més informació estadística sobre morts.
ResponEliminaTambé és improbable que em toqui la loteria i en compro una mica, per si de cas les estadístiques es decanten cap a casa.
EliminaJa sé que seria molta fatalitat morir d'atac terroriste però el que volia dir era que abans no crec que ningú pensés ni de manera remota que això podia passar i ara ja no és així. Va Pons, una mica de raó tinc, no? Calcula quin tant per cent em pots donar, si vols!
Tu mateixa et respons, guanyar més calers dels que et deixes jugant a la loteria es altament improbable, ja pago suficients imposts com per a sobre pagar-ne més. Jo no deixaré de fer res per por d'un atac terrorista igual que no tinc por de sortir de casa quan plou per si em cau un llamp.
Elimina