A Capit-Ana Trueno

-¡Escríbe algo bonito para mi!- em va dir amb el seu somriure amable.

Com negar-m'hi, si per a mi és tot un honor que em demanin una cosa així. I llavors vaig pensar en fer-li un conte, un conte (“a mi rollo”) amb el seu personatge, el Capitan Trueno. I aquí va:

Era una dia de finals d'agost. Haviem quedat a l'estació de tren per a anar a una trobada diguem-ne, per abreviar, de “bioflipats”. Érem cinc i no ens coneixíem entre nosaltres. L'aventura és l'aventura. La Montse, l'Ana, jo mateixa i dues noietes més. Van sonar picarols durant tot el viatge. Vam abocar-nos en les presentacions i ens va invadir el bon rotllo. Va ser una jornada estupenda i vam plantar una llavor que ha crescut a través dels anys, que hem anat regant i abonant amb la distància i el temps i els diversos encontres que hem tingut. L'aranya de l'amistat ha teixit una teranyina, forta i fina que es reforça amb cada abraçada, amb cada mirada còmplice, amb cada somriure creuat, amb cada moment compartit.

Bé, i on surt el Capità?

Doncs ella és el Capità, el Trueno, el motor de la lluita contra la injustícia, la pluja fina, el fer la muntanya de sorra granet a granet.

El seu bon cor i la seva humilitat la fan gran. La seva contagiosa alegria i positivisme obren escletxes dins la roca dura i ens ensenyen la lliçó de la fortalesa de la honestedat, cap a un mateix i cap als altres.

Potser penseu que el seu Capitan Trueno és més fort, més valent i més carismàtic. Potser si que ell té una aparença física més imponent, però on creieu que resideix realment la seva empenta? Dins seu el que el fa triomfar és una ànima inquieta i lluitadora que es mou amb agilitat i elegància amb l'objectiu de fer passet a passet un món millor, com ella.

I conte contat, aquest no s'ha acabat!