Neva.
Darrere els vidres entelats cauen petites volves i tot és gris.
Fa fred.
Només hi ha al carrer qui avui
ha de sortir a la força.
Avui s'està millor a casa,
amb la bata, el pijama, el foc
encès.
Plou.
Ara plou des dels seus ulls que
s'ho miren sense fixar-s'hi,
com tot és gris, a fora i a
dins.
Fa mal el cor del fred que hi
té.
Fred, molt fred.
Trist, molt trist.
Doncs sortirem, perquè és dissabte i no ens quedarem a casa, encara que fa fred, encara que fa mal temps, però sempre hi ha coses per fer!
ResponEliminaDonar-li color al gris és difícil quan el neutre color és tot el que tenim dins.
ResponEliminaUna forta i càlida abraçada de vermelló.
espero que només sigui una recreació literària....i la tristor no sigui sentida i si ho és ...mira ara fa un sol esplèndid, segueix la gelor però és radiant!
ResponEliminafora la por i la mandra i a trepitjar carrers siguin quins siguin el seu estat. Boa fred que ens conservarem bé
ResponEliminaPreciós i trist poema, Laura.
ResponEliminaEspero que sigui només literatura.
Una abraçada, guapa!
El fred al cor és el pitjor dels freds...
ResponElimina
ResponEliminaFora neva, fa fred,
dins crema l'ànima...
Xexu: I a casa no hi tens coses a fer?
ResponEliminaDissortat: Gràcies pel teu vermelló, ha aconseguit combatre una mica el gris.
Elfreelang: Hi ha una mica de cada cosa.
Joan: Espero que no se'ns congeli el somriure.
Carme: Una mica trista si que estava quan vaig escriure això. La tristor també inspira i em va sortir això que potser pinta pitjor que la realitat. Un mal dia de tant en tant cau.
Fanal blau: Doncs si, tot i que cal buscar alguna cosa per a reconfortar-lo.
Oton: M'havia descuidat de tu! Doncs sí, sí que crema a vegades l'ànima malgrat tot el gel en la que es veu envoltada!
ResponElimina