dissabte, 23 de febrer del 2013

Còctel amarg d'inspiració




Neva.
Darrere els vidres entelats cauen petites volves i tot és gris.
Fa fred.
Només hi ha al carrer qui avui ha de sortir a la força.
Avui s'està millor a casa,
amb la bata, el pijama, el foc encès.
Plou.
Ara plou des dels seus ulls que s'ho miren sense fixar-s'hi,
com tot és gris, a fora i a dins.
Fa mal el cor del fred que hi té.
Fred, molt fred.
Trist, molt trist.

9 comentaris:

  1. Doncs sortirem, perquè és dissabte i no ens quedarem a casa, encara que fa fred, encara que fa mal temps, però sempre hi ha coses per fer!

    ResponElimina
  2. Donar-li color al gris és difícil quan el neutre color és tot el que tenim dins.

    Una forta i càlida abraçada de vermelló.

    ResponElimina
  3. espero que només sigui una recreació literària....i la tristor no sigui sentida i si ho és ...mira ara fa un sol esplèndid, segueix la gelor però és radiant!

    ResponElimina
  4. fora la por i la mandra i a trepitjar carrers siguin quins siguin el seu estat. Boa fred que ens conservarem bé

    ResponElimina
  5. Preciós i trist poema, Laura.

    Espero que sigui només literatura.

    Una abraçada, guapa!

    ResponElimina
  6. El fred al cor és el pitjor dels freds...

    ResponElimina

  7. Fora neva, fa fred,
    dins crema l'ànima...

    ResponElimina
  8. Xexu: I a casa no hi tens coses a fer?
    Dissortat: Gràcies pel teu vermelló, ha aconseguit combatre una mica el gris.
    Elfreelang: Hi ha una mica de cada cosa.
    Joan: Espero que no se'ns congeli el somriure.
    Carme: Una mica trista si que estava quan vaig escriure això. La tristor també inspira i em va sortir això que potser pinta pitjor que la realitat. Un mal dia de tant en tant cau.
    Fanal blau: Doncs si, tot i que cal buscar alguna cosa per a reconfortar-lo.

    ResponElimina
  9. Oton: M'havia descuidat de tu! Doncs sí, sí que crema a vegades l'ànima malgrat tot el gel en la que es veu envoltada!

    ResponElimina