El dormilega

Dibuix amb el mòbil
de la Carme Rosanes

Tot i anar una mica tard des que vaig dir que li posaria un text a aquest dibuix, al final ho he aconseguit. Va per a tu Carme!

Des de feia anys, gairebé cada dia el veia pujar a la parada després de la meva. Sempre hi havia lloc per a seure però aquell jovenet s'estimava més quedar-se recolzat a la barra, aclucar els ulls i somiar una mica més fins al final del trajecte, convençut de guanyar temps.

Aquell dia però ja va pujar al tren amb un altre aire. Semblava neguitós. I trist, molt trist. Es va asseure davant meu i em va mirar als ulls com demanant-me alguna cosa. Jo vaig estar a punt de dir-li hola amb el meu millor dels somriures per trencar el gel, però no ho vaig fer. Amb els companys diaris de trajecte es crea una mena de complicitat silenciosa fins que arriba un dia que per alguna circumstància aquest silenci es trenca i llavors s'inicia una altra dimensió. No va ser el moment.

Vaig adonar-me que no l'havia vist mai de tant a prop i no m'havia fixat en tot el que aquells ulls blaus, que feien conjunt amb el coll del polo que portava aquell dia, tenien per a descobrir. 

I llavors va tancar novament els ulls, com feia sempre. Va recolzar el cap al panell del costat de la finestra i vaig veure que una llàgrima rodolava per la seva galta.

Quatre parades després, on sempre ell baixava, va obrir el ulls, em va tornar a mirar fixament i molt seriós em va dir: "Adéu!".

Em va recórrer una esgarrifança per tot el cos. Allò sonava realment a comiat.

Efectivament, el dormilega no va pujar més a la parada després de la meva cap altre dia.