La crueltat dels regals de reis

Això dels regals és una arma de doble fulla. No vull entrar en la part consumista que ens mou aquests dies i a vegades, més que moure, ens remou. On vull apuntar avui és en l'efecte dels regals.

En el nostre món actual els qui afortunadament no tenim problemes per a poder comprar algun regal, resulta que també tenim gairebé de tot i el trobar l'element per a regalar resulta una tasca un tant complicada si tenim en compte les variables bàsiques: que li agradi al destinatari, que tingui un mínim d'utilitat, un preu raonable i, si pot ser, que sigui una mica original.

Bé, un cop barrejats tots aquest ingredient, si tenim la sort de trobar alguna cosa, llavors ve la reacció del qui la reb i aquí sí que és quan a mi se'm remouen les entranyes.

Hi ha els qui són malagraïts de mena, difícils de contentar i amb qui mai encertes. Posen una cara de decepció o de menyspreu en obrir el regal, com si no hagessis arribat ni de bon tros a les seves expectatives i llavors treuen allò depressa del davant sense donar-li cap importància.

També hi ha els qui reben justament allò que no volien o que inclús ja ho havien advertit, però malgrat tot, allò els arriba.

Afortunadament també hi ha qui sempre t'agraeix de veritat qualsevol cosa o sap estar content amb el que li vingui perquè un regal sempre és un regal.

I clar, també passa que quan fem un regal pensem en nosaltres més que en els altres. I regalem allò que ens agrada a nosaltres perquè pensem que tothom té el nostre gust i no som gens empàtics ni en l'acció ni en la reacció.

I el més trist és que no sabem admetre que en les coses més simples hi ha un valor moltes vegades incalculable. I sobretot que ens deixem encegar pels detalls materials oblidant tantes i tantes vegades aquelles coses que no es compren amb diners i que ni tan sols es poden embolicar ni posar-hi llaços però que ens omplen molt més i ens fan feliços.