Dalí, un geni genial!

 El passat desembre vaig anar al museu Dalí de Figueres com a colofó de l'estudi de l'autor durant tot el trimestre a l'escola. Ja hi he anat unes quantes vegades i cada cop en vinc més al·lucinada. Sempre descobreixo coses noves d'aquest català excèntric que es va fer universal lluint un extravagant bigoti que tant feia servir de pinzell pels seus quadres com de símbol d'identitat.

 

Ja de petit tenia idees que el feien únic, com que volia ser Napoleó, i que donaven d'ell una imatge de desequilibri o de bogeria. Al llarg de la seva vida va ser capaç de destacar en diferents vessants artístiques: pintura, escultura, cinema, joies...

Era ambiciós en diners, en poder i en popularitat i es cuidava sempre d'estar a prop de l'escàndol per aconseguir-ho. Es definia a ell mateix com a “pervers, polimorf, anarquitzant, tou, dèbil i repulsiu”Però la seva obra pictòrica va ser desseguida molt ben reconeguda per la crítica i tot i haver estat expulsat del moviment surrealista ell surt al past de tot dient: “No podeu expulsar-me del surrealisme, Jo sóc el Surrealisme”.

Evidentment com a personatge no era algú amb qui el tracte fos cordial i fàcil però com a artista, jo em trec el barret.

Cap detall de les seves obres, per excèntric que sembli, està fet sense pensar. El ric simbolisme que envolta la seva obra descobreix un món interior ple de contradiccions, una creativitat sense límits i una ment privilegiada que ens ha deixat un llegat impressionant.

Penso que una de les coses que hom ha de veure abans de morir és el Teatre-Museu Dalí de Figueres.