Cincuenta sombras de Grey

En un sopar amb amigues abans de Nadal va sortir a la conversa el llibre d'en Grey i hi va haver opinions variades al respecte. Una va confessar haver quedat enganxada (i més coses que no cal que us expliqui però que us podeu imaginar tractant-se del llibre que es tracta).

Com que el llibre era a casa, al cap d'uns dies vaig començar a llegir-lo. Anava ja per la pàgina 100 i encara no li havia trobat cap gràcia a la cosa. La meva valoració en aquells moments era força fluixa. Però poc a poc em va començar a captivar la història. I com més anava, buscava qualsevol moment per llegir un capítol. I tot i que no crec que em llegeixi els altres dos llibres de la trilogia, reconec que m'ha agradat. No el recordaré com una perla literària però crec que ha sabut donar-li naturalitat a un tabú. 

No comparteixo per a res l'afició al “bondage”, a la submissió, al món sado i tot el que pugui associar-s'hi, però crec que el tema en la novel·la està tractat d'una manera planera, natural i respectuosa. Després allà cada qual amb les seves pràctiques i les seves aficions.

El resultat, al meu parer, és una novel·la fresca i trencadora i que obra evidentment la porta a la polèmica, en una societat que per molt que vagi de ment oberta i lliberal, hi pesa encara molt el solatge de la repressió.

He llegit moltes opinions al respecte, unes d'exaltació i les altres demolidores. Els extrems no són bons i hi ha algunes persones que s'ho haurien de fer mirar. Tothom que agafa aquest llibre es pot imaginar una mica el que hi pot trobar a dins i si saps que allò està lluny dels teus gustos, potser hauries de triar una altra lectura, no?

L'argument no té cap mèrit: Un jove triomfador en els negocis, molt ric, molt guapo, molt intel·ligent, es queda prendat d'una noieta que li va a fer una entrevista per un treball de la facultat. Comencen una curiosa relació, plena de sorpreses, per la noieta i pel lector. El Sr. Grey és un ésser molt complicat, fruit potser d'un passat també complicat i poc usual, que es va desvetllant amb molt petites dosis, i es mou en un món de somni en que tot està degudament controlat. L'única que s'escapa al control, tot i que cada cop menys, és l'estudiant universitària. Però quan la corda s'estira massa, ja se sap, al final es trenca. El qui vulgui saber-ne més, que es llegeixi el llibre.

I en tot això hi ha la seva dosis de sexe explícit, sí, però no considero que es tracti de novel·la eròtica. Si que crec, com s'ha dit, que pot agradar a les dones i als homes no, en el fons hi ha una gran dosi de romanticisme. I a més les dones es poden enlluernar en les meravelles del princep blau, però pels homes aquest príncep blau posa un llistó molt alt i el poden arribar a veure com un enemic.

Penso sincerament que depèn del suc que se li vulgui treure a la lectura en podrien sortir molts temes seriosos de discussió i/o reflexió: la submissió en la parella, els límits del sexe, el poder dels diners, la independència personal, ...

Si no l'heu llegit us animo a fer-ho.