dimarts, 18 de desembre del 2012

Meditació



Aprèn a posar-te en contacte amb el silenci dins de tu mateix i sabràs que tot en la vida té un propòsit.

 Elisabeth Kübler-Ross
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

7 comentaris:

  1. Sergi19 de desembre del 2012, a les 0:02

    Ostres... això no m'ho pots fer avui. No saps com la claves... però justament a l'inrevés. El silenci em porta a pensar que res no té sentit.

    ResponElimina
  2. Garbí2419 de desembre del 2012, a les 0:29

    si parem be l'orella ens escoltem a nosaltres mateixos i de vegades sabem cap on tirar...Bona reflexió

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas19 de desembre del 2012, a les 8:30

    Doncs per a mi també la claves, però en positiu.

    Sempre m'havia estat relativament fàcil posar-me en contacte amb mi mateixa, meditar i surar en la tranquil·litat. Ara fa un temps que em costa massa. Però sé que aquest és el camí i m'agrada trobar petits senyals com el teu que me'l recordin.

    Tot en la vida té un propòsit o a vegades és que no fa ni falta que el tingui. Pura vida i prou!

    Gràcies, preciosa!

    ResponElimina
  4. sa lluna19 de desembre del 2012, a les 9:59

    Em ve de perles aquesta reflexió, és l´únic regal que vull per aquest Nadal...pau, serenitat.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
  5. ◊ dissident ◊19 de desembre del 2012, a les 18:35

    En silenci procure estar aquesta temporada i crec que és encertat.

    ResponElimina
  6. Laura T. Marcel19 de desembre del 2012, a les 23:16

    Xexu, ho sento. Sento que avui no sigui el teu dia, però de debó que les coses, la majoria de vegades no és que no tinguin sentit sinó que no ens agafen en el moment en que estem preparats per a rebre-les. Ànims!
    Joan: Una mica de serenor sempre ajuda a posar les coses en el seu lloc.
    Carme: amb tu m'alegro d'haver encertat. És ben cert allò de que mai plou a gust de tothom.
    Lluna: Si ho puguès empaquetar, li posaria un llaç i t'ho enviaria per nadal.
    Dissortat: Els teus silencis són una altra cosa, estimat. Però si et són plaents, endavant.

    ResponElimina
  7. Laura T. Marcel19 de desembre del 2012, a les 23:16

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)