Admiro
la gent intel·ligent i culta. I l'admiro perquè em fan adonar de
tantes i tantes coses que a mi em falta saber. Alguns em fan sentir
enveja, em fan sentir petita. Però paral·lelament també topes amb
una altra realitat, i t'adones de la gran incultura general que té
la gent corrent.
Ja
fa temps que m'esgarrifo de veure el poc que saben els alumnes que
passen per la meva aula. Amb tot el que tenen avui al seu abast! Jo
crec que precisament per la facilitat que tenen d'accedir a qualsevol
cosa han perdut interès per a fer-ho. I si els preguntes qualsevol
cosa que se surt del tema que estem treballant a classe ja estan
perdudíssims. No es saben situar en un mapa, no estan al dia de
l'actualitat, no es pregunten el perquè de les coses, no tenen ganes
de fer feina, no són creatius, ... la única cosa que dominen tots
és el controls de les maquinetes que tenen per a jugar, en això si
que són experts. Potser si que és una competència que nosaltres no
vam explotar perquè no necessitàvem i ara, en l'era digital, això
és bo, però segueixo pensant que hi ha una base en la maduració
cognitiva que s'ha de fer a mà (a cervell, millor dit) i no a
màquina.
Avui
per avui (demà, amb la reforma Wert, ja no sé com quedarà la cosa)
estructurem l'ensenyament en l'adquisició de les competències
bàsiques: operacions matemàtiques; estructura del llenguatge, en
suport clàssic i en suport digital; habilitats i coneixements
socials, habilitats i coneixements artístics... i penso que no ens
en sortim massa bé.
Si
volem que les coses canviïn hem de canviar la manera de fer que
tenim ara. Res no canvia si nosaltres no canviem. Pit i collons!
Ara,
a les portes del nou any, no és mal moment per a pensar-hi
seriosament i fer nous plantejaments, oi?
Ja
ho va dir ell i segueix vigent: “Tot està per fer i tot és
possible” (Miquel Martí i Pol).
Només em pregunto si nosaltres érem diferents quan érem petits. NO teníem a l'abast tanta informació immediata ni tanta tecnologia, però érem millors alumnes? Estàvem més atents a classe, més creatius? No hi sé, sincerament. Tampoc no em trobo la situació que trobes tu, no puc comparar els uns amb els altres. Però si realment s'ha de canviar de rumb, com fer-ho?
ResponEliminaXexu: Erem diferent, ja t'ho dic jo. No sé si millors o pitjors, però sí diferents.
ResponEliminaEl rumb el canvio jo cada dia. Encara que no m'ho proposi. Encara que hagi de tenir una programació per l'aula me la salto cada vegada que considero convenient. Als nens els has d'aclarir els dubtes del que els interessa i ensenyar-los a reflexionar i no avorrir-los seguint exclusivament un llibre o fent-los omplir fitxes fins a l'extenuació. Això suposa més feina, és clar, però el veure en funcionament els seus caparrons s'ho val.
Totalment d'acord amb tu. M'esgarrife de veure al meu fill, i això que jo faig el que puc per que sàpiga més enllà del que s'ensenya en l'escola, on afortunadament s'entera bastant del que li conten.
ResponEliminaMaquineta, maquineta i més maquineta. Què li portaran els Reis? Doncs una altra, per si no en té prou.
Salutacions i que la teua manera de pensar s'estenga per tot arreu.
Hola, xata!
ResponEliminaJo treballo amb adults, de 16 anys en endavant. Les seves aspiracions i idees del món els han conformat de tal manera que ja es creuen desafortunats pel fet d'estar allà mentre tothom té/tenia feina... Nosaltres, els d'adults, fem el que podem amb la tecnologia i el bolígraf. I a cops ens en sortim, i fem poemes i tot, mirant-ne de preciosos a viulapoesia.com.
Ensenyar des del cor i arribar al cervell. Penso que així és més efectiu, i durador, l'ensenyament. Ho fas molt bé, Laura, d'explicar què faràs i perquè. M'agradaria ser més jove i venir a classe amb tu.
Rep un petó ben fort.
És un gran repte el canvi que proposes, perquè és un canvi que no s'acaba mai.
ResponEliminaQue tinguis una bona entrada d'any, Laura T!!!
Tens raó els alumnes actuals en general tant petits com grans els hi passa això que dius....no és només el sistema ( sistemes educatius) ni els professors...som tothom ....a casa d'aquests nenes , joves no es llegeix, no tenen llibres , la majoria tenen uns pares que tampoc saben res o poc de l'actualitat, que tampoc saben situar-se en un mapa ...vull dir que s'ha de comptar amb tots els factors, evidentment els professorat podem i devem fer-ho millor ....estem massa encotillats en un sistema boig passant d'una classe a una altra com si fóssim repartidors de butà ...s'emfatitzen els resultats per damunt de tot i paradoxalment no tenim temps d'ensenyar ....el tema és moolt llarg i ja paro,
ResponEliminaque els teus reptes, propòsits i desitjos es vegin acomplerts aquest any 2013!
Sí Laura! Pit i collons!
ResponEliminaQue tinguis una bona entrada d'any i que es compleixin tots els teus propòsits! je je je! A canviar el món!!!! :)
Tot està per fer i tot és possible!
ResponEliminaUna abraçada ben gran i una bona estrena del 13!
Un petó, també!
Sí, noia, crec que és el camí, com dius: canvi continu, pit i collons!
ResponEliminaEl meu fill ha tret un NS (no satisfactori) en interès per aprendre i en creativitat... Però té excel·lents en música i plàstica. S'avorreix en la immensitat de les fitxes i les lliçons clàssiques. Ho sento perquè hi ha profes i profes, però qui avalua l'interès per ensenyar i la creativitat del profe???
Petons, Laura, tu sí que vales!!!