Fa dies que el cel em té fascinada. No
sé si sempre ha estat així, o si és cosa de l'estació i altres
anys no m'hi havia fixat com aquest, o si ara tinc més temps per a
aixecar la vista amunt i
gaudir-ne però mai havia vist el cel (tants
dies seguits) com en les últimes setmanes. Sembla ben bé una
passarel·la de núvols, de totes mides, classes, tons,... la
decoració del blau està assegurada i a més pot canviar radicalment
en un pim-pam. Vaja, que les paraules es queden curtes per descriure
el panorama però us adjunto unes fotos, que ni de bon tros capten
tota la bellesa, per recordar algun d'aquests encotonats moments.
No m'agrada massa la primavera, però reconec que el cel que queda amb tots aquests núvols és preciós, digne de veure, i també de ser fotografiat. Boniques fotos les teves.
ResponEliminaLes fotos molt xules!!! La primavera, doncs què vols que et diga que no sàpigues??? I el cel, doncs no el veig molt, ja saps...
ResponEliminaGaudeix de tots els cels que pugues si aquest any et criden especialment l'atenció.
Una abraçada
Les fotografies són precioses, però t'entenc perfectament quan dius que queden curtes per descriure. És viure'ls i veure'ls!
ResponEliminaUna abraçada, Laura T.!