Es tracta d'un dels musicals més
carismàtics de tots els temps.
Vaig anar a veure'l abans de festes i
la veritat és que em va agradar molt. La posta en escena és
espectacular. A dalt de l'escenari si canvien els paisatges d'una
manera increïble i totes les escenes estan molt ben ambientades. Els
actors ho són de forma molt completa, canten, ballen i recreen els
personatges d'una manera molt professional.
Unes amigues amb les qui hi vaig anar
em van dir que no era tan bona com deien, que a elles els havia
agradat més Mar i Cel.
La veritat es que durant el
desenvolupament de l'obra molts moments recorden a Mar i Cel,
situacions, cançons, inclús alguns elements de la historia, tot i que parteixen d'obres diferents i d'autors diferents (Victor Hugo i Àngel Guimerà), però
d'això a dir que era millor Mar i Cel... Jo diria que Mar i Cel és la
germana petita, lluïda, però germana petita. (Parlo a nivell de versió en musical d'aquestes obres).
A mi també em va agradar molt Mar i Cel,
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les
ones...
Però penso que a vegades volem ser
més papistes que el papa i que la ignorància és molt atrevida i
ens fa dir coses que no tocarien. No vaig voler entrar en polèmiques,
però he de dir que informada a posteriori, Mar i Cel va copiar
moltes coses de Los Miserables, fonamentalment l'estil, vet aquí
les seves semblances.
Aquí no aplica que segundas partes
nunca fueron buenas, no és el cas, però siguem honestos, la mare
dels musicals és “Los Miserables” que ha estat vist per 56
milions d'espectadors a tot el món, des de la seva estrena al 1985.
I això ja és garantia de que val la pena anar-hi perquè és una
mostra artística i cultural amb “caché”.
Si us agraden els musicals, no
desaprofiteu l'ocasió.
No sóc molt de musicals, però, després de llegir-te, potser m'hi acosto. Una abraçada.
ResponElimina