Avui el despertar ha estat diferent.
 |
Pels qui no hi estem acostumats a
tenir hiverns blancs, un dia de neu és un dia de festa. Els nens, i
molts de no tan nens, pel carrer, es tiren boles i quan hi ha ja un
gruix considerable alguns inclús en fan ninots de neu.
El paisatge queda ben enfarinat i fa
bonic.
Però de totes maneres em plantejo el poc festiu que deu representar una forta nevada per els qui habitualment conviuen amb el fred i amb aquest paisatge i les seves circumstàncies.
Es ben bé allò de que les coses són
del color del vidre amb que te les mires o també que mai plou (en aquest cas hauria de ser neva) a gust de tots.
Home, als llocs on estan acostumats a la neu també estan preparats per rebre-la i la deuen viure com un dany col·lateral del seu lloc per viure. Com a les illes britàniques, que plou tots els dies i ningú no porta paraigües. Som nosaltres els que no estem preparats, ens fa gràcia quan neva, però a la que qualla una mica, correm-hi tots!
ResponElimina