Xupòpters

Per si no n'hi havia prou amb la calor asfixiant que no et deixa dormir, de tant en tant un petit intrús es deixa notar amb la seva “musiqueta”. Va i ve i se t'acosta buscant el cm² de la teva pell on aturar-se a xuclar-te la sang. Maleits mosquits! Què els hi he fet jo per ser sempre la víctima dels seus atacs? Sóc irresistible jo per a ells? Estic al top 10 de la seva llista? Doncs no tinc pas ganes de mantenir-m'hi per gaire temps, així que fugiu de mi si no voleu passar a millor vida.

Aquestes són les coses de l'estiu, que passet a passet es va acabant, com les vacances que ja estan a punt de tancar portes.

De moment ja tornem a ser a casa i a punt de tornar a començar. Per anar fent boca ja he tornat a començar aquí, que ja en tenia ganes.

Salutacions a tothom.

Les flors de gessamí

A la nit recollia les flors de gessamí, algunes encara tancades, i les posava en un platet a la taula del costat del sofà. Al matí s'aixecava d'hora, amb la fresqueta entrant pel finestral. S'asseia al sofà a llegir, amb la llum del dia, la fresqueta que li arribava del carrer i la fragància que desprenien aquelles floretes blanques totes obertes ja.

Aquella olor la transportava a Sevilla, a casa de l'àvia política, que als estius, cada tarda feia el ritual dels gessamins. I també li feia pensar en un trailer de Persépolis, on les noies, a falta de perfums, es posaven aquestes flors dins els sostenidors, per estar dolçament perfumades quan eren despullades pels seus amants.

Aquells pensaments, tot i repetir-se dia rere dia, creaven uns moments màgics.

Un ampli sospir captant la fragància, un somriure a la boca, i passava a enfrascar-se en la lectura per a començar el dia en pau.

Buena crisis Hacia un mundo postmaterialista.

Fa uns mesos vaig anar a escoltar la conferència del Jordi Pigem el tema de la qual era: De la crisi a la transformació.

En aquests moments d'incertesa tot és poc per a recollir alguna bona idea que ens ajudi a pal·liar la situació que vivim.

No sabia res del conferenciant i em va flipar. D'ofici: filòsof. Un altre de contemporani. Però sobre tot em va semblar envejablement intel·ligent. Com admiro a aquests personatges! Em fan tant petita!

La conferència parlava del mateix que narra al seu llibre referenciat al títol. Es tracta d'una anàlisi de la situació actual, del passat que ens ha portat aquí i d'algunes de les coses que segons l'autor s'haurien de fer per a poder aconseguir que el nostre món arribi a tenir un futur digne.

El seu discurs comença donant suport al lema de la UNESCO “Deshacer el desarrollo, rehacer el mundo”

La crisi és una oportunitat. Però la que estem vivint ara és una crisi diferent a les anteriors que hem viscut. Aquest és sistèmica i global. Ja no es pot resoldre la situació amb pedaços, cal fer net amb el passat i edificar nous pilars, amb noves concepcions de l'existència, hem de tocar fons per a poder resurgir des de zero.

“La base de la realidad no es la materia, sino la conciencia. Se desmoronan viejas concepciones y ahora empezamos a entender:

• que no somos espectadores pasivos en un mundo de objetos, sino coautores y cocreadores de un universo de relaciones,
• que hoy solo estamos manifestando una ínfima parte de nuestras posibilidades,
• que la mente no está en el cerebro, y que dialoga con el mundo y las otras mentes de maneras sutiles,
• que nuestras intenciones condicionan nuestro presente, de modo que nuestro mundo exterior refleja nuestro mundo interior,
• que no somos seres materiales que tienen experiencias espirituales, ni máquinas genéticas que tienen experiencias psicológicas, sino conciencia envuelta en velos de la materia, el espacio, el tiempo y la limitación,
• que el núcleo de la realidad habla del lenguaje de la imaginación, la creatividad y la intuición más que el de las leyes, fórmulas y conceptos,
• que toda la comunidad de la biosfera revela la belleza y la sacralidad del universo,
• que cada momento es un regalo,
• que entre tú y el resto del mundo nunca hay, nunca hubo, ninguna separación.”

Crec que sí que està canviant alguna cosa en la consciència global. Però aquestes coses avancen a una velocitat molt baixa i la resta segueix encara a massa revolucions. Tots aquests conceptes que comencen a sonar en veu alta: meditació, slowstyle, biocultura,...física quàntica... són alternatives per a un món millor? Són la base per aquest món postmaterialista del que ens parla en Jordi Pigem?

“Un mundo materialista que reduce la realidad a cifras y estadísticas puede acumular información pero no pude amar ni acctuar con sabiduría.

[...] La experiencia postmaterialista redescubre el mundo como un lugar asombroso, lleno de sentido y lleno de prodigios, de encanto, de baraka.

Lo único verdaderamente real es el momento presente. Pero el presente continen ya las semillas de lo que quiere crecer. Y los signos de los tiempos apuntan hacia una creciente maduración de la conciencia humana”. (J.Pigem)

Boo (/bu/)

Així s'escriu i així sona el nom del restaurant on vaig anar a dinar l'altre dia amb una de les meves íntimes amigues per a posar-nos al dia dels nostres particulars aconteixements. Una d'aquelles estones...mmm!

Ja fa temps que conec aquest lloc i hi he anat diverses vegades. És agradable i s'hi menja bé. L'havia conegut en mans d'uns altres amos (La Oca), ara és del Santi Millán i està bé. Sempre ha estat bé. D'entrada la seva situació és força estratègica, té forma de barco i està situat en un espigó de la platja de la Nova Mar Bella. Si el dia t'acompanya pots dinar amb el mar per tots costats. Si ho voleu provar, té el seu encant. I depenent de la companyia, sempre en queda un bon record.

Què significa ser pobre?

"Hi ha persones tan pobres, tan pobres, que només tenen diners"

Llegia aquesta frase en una de les meves darreres lectures i me la vaig guardar per a fer-ne una reflexió.

Avui m'ha arribat una història pel facebook que ve al fil d'aquest mateix tema i que transcric tal qual:

Una vez, un padre de una familia acaudalada llevó a su hijo a una excursión por el campo, con el firme propósito de que viera cuán pobre era la gente del campo, que comprendiera el valor de las cosas y lo afortunados que eran ellos. Estuvieron por espacio de un día y una noche completos en la granja de una familia campesina muy humilde.

En el automóvil, retornando a la ciudad, el padre preguntó a su hijo

- ¿Qué te pareció la experiencia?

- Buena, contestó el hijo con la mirada puesta a la distancia.

- Y... ¿qué aprendiste?, insistió el padre... 

El hijo contestó:

- Que nosotros tenemos un perro y ellos tienen cuatro. Nosotros tenemos una piscina con agua estancada que llega a la mitad del jardín... y ellos tienen un río sin fin, de agua cristalina, donde hay pececitos, berro y otras bellezas. Que nosotros importamos linternas del Oriente para alumbrar nuestro jardín...mientras que ellos se alumbran con las estrellas y la luna.  Nuestro patio llega hasta la cerca...y el de ellos llega al horizonte. Que nosotros compramos nuestra comida;...ellos, siembran y cosechan la de ellos. Nosotros oímos CD's... Ellos escuchan una perpetua sinfonía de pericos, ranas, sapos, y otros animalitos.... todo esto a veces dominado por el sonoro canto de un vecino que trabaja su monte.

Nosotros cocinamos en estufa eléctrica...Ellos, todo lo que comen tiene ese glorioso sabor del fogón de leña. Para protegernos nosotros vivimos rodeados por un muro, con alarmas....Ellos viven con sus puertas abiertas, protegidos por la amistad de sus vecinos. Nosotros vivimos conectados al celular, a la computadora, al televisor... Ellos, en cambio, están "conectados" a la vida, al cielo, al sol, al agua, al verde del monte, a los animales, a sus siembras, a su familia.

Especialmente papá, vi que ellos tienen tiempo para conversar y convivir en familia. Tú y mamá tenéis que trabajar todo el tiempo y casi nunca os veo y rara es la vez que charláis conmigo.

El padre quedó impactado por la profundidad de su hijo...y entonces el hijo terminó:

Gracias papá, por haberme enseñado lo pobres que somos! Por enseñarme lo ricos que podríamos llegar a ser. 

Cada día estamos mas pobres de espíritu y de apreciación por la naturaleza que son las grandes obras de nuestro creador. Nos preocupamos por TENER, TENER, TENER Y MÁS TENER en vez de preocuparnos por SER. Aprendamos a disfrutar lo poco que tenemos y veras cuan afortunado eres de tener lo que tienes.

Herman Hesse

Bona nit i bona sort. (Com atreure la fortuna mentre dorms)

“No es pot arribar a l'alba sinó per la sendera de la nit” (Jubran Khalil)

Efectivament la nit ens suposa la càrrega de bateries per afrontar el nou dia. Quan passem una nit del lloro, l'endemà no servim per a res. El missatge d'aquest llibre va una mica en aquest sentit, en el que cal cuidar el nostre espai nocturn per ajudar en l'efectivitat dels nostres dies.

No sé si es podria catalogar aquest llibre dins dels d'autoajuda, però el que si puc dir és que m'ha semblat molt interessant.

L'autor ens ànima a tenir una actitud proactiva en la nostra vida i a perseverar per generar les condicions que ens siguin propícies. Defensa que la sort no es troba, sinó que es treballa.

“Imaginar mentalment el resultat que desitgem provoca tot un torrent de pensaments positius” ens diu en Joaquim Valls.

Ens explica els set factors personals de la bona sort: Autoacceptació. Optimisme. Extraversió. Empatia. Autogestió emocional. Proactivitat. Perseverança.

“La vida plena consisteix en aconseguir el que es vol (èxit) estimant el que es va aconseguint (felicitat)”. (Dale Carnegie)

Per atreure la bona sort cal saber què és el que et proporciona alegria i t'omple l'existència de significat i propòsit.

“Si nos saps cap a quin port navegues, cap vent no és bo” (Séneca)

Les persones de bona sort per tal de poder créixer han de ser humils i també flexibles ja que de la mateixa manera que és important adquirir nous coneixements també ho és abandonar el llast de vells sabers inservibles.

“Molt més útil que aprendre és desaprendre” (E. Punset)

La qualitat del que penses determina la qualitat de la teva vida.

Llegint al J. Valls semble força fàcil i assequible a tothom. Ens hi posem ja?

Racons interiors

Riu Segre. La gravera.

Per molts anys que faci que coneixes un paratge, sempre hi pots descobrir encara llocs interessants. Els paisatges, com nosaltres,  poden tenir racons inexplorats, detalls desconeguts, encants amagats. 

Passar un altre cop per aquell camí, o una mica més amunt, o una mica més avall, pot reportar grates sorpreses. Tornar a acariciar una pell, una mica més amunt o una mica més avall, pot produir plaers sorprenents.

Camí de la Roca del Call

Aquests dies vaig passejar per uns indrets pels que no havia anat mai, no gaire lluny de casa, i hi vaig trobar molta pau. Els ulls amb els quins es miren les coses poden enfocar coses fantàstiques d'on ni tu pensaries. La natura és però una font inesgotable de sensacions. El teu moment també ha de ser especial per a poder captar els perfums de l'aire, el so del vent i de l'aigua, els colors de la terra, de la llum.