dissabte, 3 d’octubre de 2020

Un glop inesperat de positivisme

 

Corro a fer aquesta entrada perquè, em passa que trigo tant a posar-m’hi que quan ho faig ja han caducat les reflexions. I amb aquesta ja vaig tard, perquè ès de les vacances, però…

Resulta que aquest any pensava que les vacances o les no-vacances serien una merda. Tot pintava fatal, que si la meva mare no podia quedar-se sola i ens n’havíem de fer càrrec i per tant fer torns de vacances amb el meu germà, però no ens posàvem d’acord amb els dies, que si no sabíem si podríem anar a algun lloc per com estaven a tot arreu les coses i tampoc si era prudent intentar-ho. Després del període complicat de confinament que ja havia viscut i veient el confús i fosc panorama que potser em tocaria viure cap a la tardor, necessitava esbargir-me d’alguna manera, desconnectar amb tot, FER VACANCES. I ens vam aventurar a endinsar-nos en les espanyes. Feia molt temps que volia visitar Toledo, des que havia llegit “Lo que encontré bajo el sofá" i també Burgos, així que tirant de Booking i sense cap antelació vam trobar uns apartaments a preus raonables, cèntrics, ben equipats i molt confortables en cada un dels nostres destins i vam gaudir d’uns dies molt interessants, vam conèixer dues ciutats encantadores, tant pel seu ric patrimoni històric, artístic i cultural com per l’ambient que s’hi respirava, sense cap aglomeració i amb una bona atenció cap als turistes.


Toledo: Vista des de la Torre de l'Esglèsia dels Jesuites

Toledo: Reflex de la Catedral en la font de l'Ajuntament

Toledo: Vista des del Cerro del Emperador

Burgos: Convivència i evolució del culte de tots els temps i estils.
Catedral de Burgos i Esglèsia del Carmen.

Burgos: Esglèsia de Sant Lesmes Abad

Burgos: Monument al peregrí

Burgos: Cofre del Cid


Per a rematar el mes d’agost ens vam escapar un parell de dies a fer un bon arròs al Delta de l’Ebre i a recórrer alguna racó de per allà, que sempre val la pena. I si, si, va valer al pena. Vam visitar Tortosa i Miravet.



Miravet

Tortosa

Deltebre: El ball dels flamencs


Total que han resultat unes vacances molt gratificants que han servit per a carregar les piles i compensar una mica la mala ratxa acumulada.

I ara a encarar el que vingui!

6 comentaris:

  1. Sí Laura, finalment les no vacances han esdevingut unes vacances de categoria. I les de l'any que ve... millor encara.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ui, les de l'any que ve són encara tant lluny que no les albiro!

      Suprimeix
  2. M'alegro que hagis pogut desconnectar i gaudir de les vacances i de les sortides i carregar les piles fins dalt de tot, que bona falta us fa als docents, aquest curs més que mai.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. D'això en parlaré en breu que tinc el pap ple! A veure i em poso al dia!

      Suprimeix
  3. Quan veia en instagran les fotos del teu pas per aquestes ciutats tenia la sensació que t'estava resultant un viatge meravellós. M'alegrava doncs pensava en tot el que havieu passat en el curs i del que esperava. felicitats per aquestes bones vacances.

    ResponSuprimeix
  4. Em sembla que aquest any molts hem descobert les vacances de proximitat i no ens hem estressat per buscar destins exòtics i llaminers, ho hem canviat per visites pendents, estades a la muntanya, i una mica de calma, que també va bé. I mira, no està tan malament.

    ResponSuprimeix