Concurs Lletres i fils - 5è fil - Benvingut va ser!

Li agradava molt la paraula festuc. Era d’aquelles paraules que tenen un sonoritat especial i li sonava exòtica, com si fos d’un altre idioma. De fet era una paraula que havia aprés de ben gran perquè  aquesta fruita no formava part del  paisatge culinari de casa seva i durant tota la seva infantesa mai havia escoltat, ni vist ni tastat aquest producte. Però de cop i volta va aparèixer i tothom en menjava, tothom en parlava i inclús es va incloure com a nom de color a la paleta, el color festuc! Es ben bé que quan ens hi posem,  anem a per totes! Ara ja és de casa, la paret de l’habitació està pintada amb color festuc, el vestit d’anar mudada és de color festuc i als aperitius no n’hi falta mai un plat. Potser aviat en plantaré un al jardí. Te festucs la cosa!

Concurs Lletres i fils - 4t fil - La noia de Cal Francisqueta

Cada dijous l’Elvira agafava el cossi gran amb la roba bruta, la pastilla de sabó i el blau i se n’anava al safareig a fer la bugada. Pel camí, quan passava per davant de casa de la Ramoneta li feia un crit i la seva amiga baixava també a rentar la de casa seva mentre reien i xerraven una estona. A l’hora de fer el dinar cadascuna tornava a ser a casa, davant els fogons, per preparar el menjar per quan vinguessin els homes que eren al tros cuidant la terra. I a la tarda, a brodar, a preparar l’aixovar mentre tornaven a riure i xerrar. I entre els talers i els fils de colors la seva icona de Santa Llúcia, a qui se li encomanaven totes les penes.  Un no parar però sense estres que llavors es treballava molt i es protestava poc.  I no calia anar al psicòleg.

Aquest text és un homenatge a la meva mare, que fins no fa gaire, encara era de les poques dones del poble que seguia anant a rentar, de forma nostàlgica, al safareig que tants i tants llençols i estovalles havia vist blanquejar.