I aquell pobre monstre va agafar la granota i la va veure tan bonica, una criatura molt a la seva imatge, que li va fer un petó. El que no s'esperava és que de sobte se li convertís en tota una princesa. I ara el seu malson era que no sabia que havia de fer ell amb aquell tros de dona que després de veure'l no tornava en sí.
Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts. El conte ha canviat una mica, però qui diu que els monstres no busquen també princeses, o se les troben!!!
potser la història continuarà com "La Bella i la Bestia" ... ; )
ResponEliminaPotser que li faci un altre petó, a veure si es torna granota altre cop.
ResponEliminaJo també m'he imaginat una cosa així, posant el focus en ell!
ResponEliminaÉs tot un problema, pobre monstruet, ell estima una granota i se li torna princesa, també es mala sort.. he, he, he...
ResponEliminaMolt divertit!!
És que hi ha vegades que els canvis no són per millorar...
ResponEliminaBen trobat!!
Bona!! :-))
ResponEliminaTambé hi tenen dret a estimar princeses, mentre les tractin bé és clar!!!
ResponEliminaBon vespre.
la seva actitud no ajuda massa a despertar la princesa, potser que primer baixi de sobre seu
ResponEliminam'ha agradat molt la teva versió.....
ResponElimina