M'ha costat molt recuperar-me de l'esgotament d'aquest curs. He tingut un desgast psiquic molt heavy. A vegades penso que puc amb tot (o amb molt) però a vegades hi ha moltes coses que em superen.
Aquest any he tingut una paral·lela (altra tutora que fa el mateix curs que jo) que m'ha xuclat les energies. M'ha afectat tant que encara li dono voltes i això em preocupa.
Està clar que la química en les relacions funciona, per a bé i per a mal. Jo amb aquesta persona vaig notar que la química no hi seria des del primer moment però tot anava a pitjor conforme passaven els dies. Hi ha hagut molts companys que tampoc podien amb ella però curiosament a les persones amb més poder dins l'escola semblava que els queia MOLT BÉ. Sembla mentida la força que té el saber fer bé la pilota. Me'n faig creus de com no s'han adonat del falsa, embustera, gandula i bàsica que és. Em fa molta ràbia que li hagi hagut de treure les castanyes del foc en moltes ocasions i a sobre la ben mirada sigui ella.
Però encara em fa més ràbia una altra cosa i és que diuen que tot el que et resona dels altres és el que no t'agrada de tu.
Uff, no em puc creure que aquesta teoria no falli mai. Jo no sóc com veig que és ella. Ho he intentat analitzar objectivament (si es pot) i no ho veig. Ho he preguntat a altres companys i em donen la raó peró tot i que tampoc la soporten ho porten més relaxadament que jo.
Digueu-me que puc fer!
Totes les teories fallen... i aquesta també. Allò que et molesta no ha de ser forçosament en tu. Pot ser-hi... o no.
ResponEliminaQuè pots fer? potser res massa gros ni definitiu, però sí petites coses d'actitud interior, per no tenir tanta ràbia i tan cansament.
No t'impliquis tant. No et prenguis res personalment.
Ella és com és i seria igual amb tothom que tingués al costat.
Ella segurament no pot triar com actia perquè no sap ser de cap altra manera.
Mira-t,ho amb una certa superioritat morat acceptant que cadascú és com és i que tu actuaràs com tu creus que ho has de fer, malgrat ella.
Pensar que des de que el món és món els pilotes tenen èxit, perquè són còmodes per als que manen, fins i tot si se n,adonen. Són manipuladors, però també manipulables.
Descansa, desconnecta. Carrega piles...
Te la tornaràs a trobar de paral·lela? 😱 Aleshores ja cal que busquis estratègies que no t,esgotin tant.
Primer de tot gràcies pels teus consells que són força gratificants. Com has sabut veure efectivament tinc ràbia i em fot molt ser rabiosa però clar, perfecta si que no ho sóc. Tractaré de trobar la manera de fer-la desaparèixer, de tot se n'aprèn! Ara dir-me que no m'impliqui... això si que em costa. Jo m'hi fico fins a les tranques en les coses, i així em va! Però em costa pasar-hi per sobre i el viure-les a tope comporta un desgast extra. Quant la cosa va bé et compensa però quan va malament...ufff!
EliminaAfortunadament l'any que bé segur que no la tinc de paral·lela i amb una mica de sort ni l'hauré de veure pels passadissos que ja això em posava en tensió.
Quan dic que no t'impliquis vull dir en la seva persona i en les coses que fa i en com li va...
EliminaTreure-li les castanyes del foc? Pot ser molt bo i molt generós i molt adequat... però si t'ha de provocar ràbia millor que la deixis que s'espavili.
Quina sort que no seguiu de paral·leles! I si la veus pels pasadissos, no t'impliquis. I si no la veus doncs millor.
Intentaré recordar-me d'això que em dius i posar-ho a la pràctica. Moltes gràcies, Carme!
EliminaAh, els mediocres!! Ja he tingut moltes trobades amb aquests individus (segur que recordes que en vaig parlar al meu blog). I no tinc solució específica. Clar que de forma general hi ha coses que es poden dir (i fins i tot fer, hehehe): em refereixo a prendre't les coses d'una altra manera. Davant les mateixes situacions no tots responem d'igual manera, per tant està clar que és la nostra subjectivitat la que ens fa viure pitjor o millor una determinada situació, la que ens fa patir més o menys, la que ens xucla l'energia o ens n'estalvia. En fi, si heu de seguir coincidint ella continuarà igual així que ets tu la que has de canviar la percepció respecte d'ella (com t'afecta) per tal que no ho passis malament.
ResponEliminaMalgrat tot, no sóc jo qui per donar consells... fa disset anys va ser una mediocre d'aquestes la que em va donar l'empenta definitiva per deixar l'escola on treballava... Però crec que si m'hagués passat ara, amb més maduresa suposada dins meu ni que sigui pel pes dels anys, hauria reaccionat de manera diferent... Has d'evitar, de totes totes, que t'afecti . Deia Gabriel García Márquez a les seves memòries que "La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda, y cómo la recuerda para contarla". Al final tot és una qüestió de percepcions i de com ens afecten o no les coses.
Com diu la Carme, desconnecta i carrega piles. I després no deixis que te les descarreguin els altres... Una abraçada!
Sempre hi ha coses en les que hem de millorar, el nostre creixement interior no s'acaba mai. I al final totes aquestes coses segur que són proves que la vida ens posa per a treure'n valuosos aprenentatges. Però no em diguis que no és injust que un personatge mediocre com tu en dius et facin abandonar a tu el vaixell. Se suposa que haurien de guanyar el bons, no?
EliminaEl proper curs no tindré problemes de paral·lels, m'he demanat un curs que només té una línia.
I a tu què tal se't presenta el proper curs?
Guanyar els bons? On ho has vist, això? A la política? Al futbol? ...? Hi ha aquella dita que diu allò de: "El temps posa a tothom al seu lloc"... Crec que en alguns casos és així, però sincerament, en conec ben pocs... mira cap a on vulguis: sempre hi ha molts mediocres en posicions dominants. De vegades no és que et facin abandonar el vaixell, però potser en fan veure que el vaixell que comparteixes està podrit des del moment que han acceptat i posicionat aquest tipus de personal...
EliminaPel que fa a mi, t'ho he contestat al comentari que em vas fer al meu blog. Abraçada!
El primer que puc dir és que començaràs un nou curs, i no l'hauràs de suportar, no? Així que de moment relaxa't una mica.
ResponEliminaReconec aquesta sensació, tant la de pensar això d'una persona que em sembla mediocre però que té tot el suport dels superiors, i fins i tot la de pensar 'i si sóc com aquesta persona?'. Això ens passa als que pensem massa en les coses. Si no hi donéssim tantes voltes no ens plantejaríem que potser estem criticant a algú allò que fem nosaltres. Veuràs molts cops gent que critica els altres per coses que fa ell mateix, i ho fa sense cap vergonya. Aquests són els que no es capfiquen tant. Si hi penses ja és senyal que no ets com aquesta persona.
I pel que fa a posar-la en evidència, mala peça al teler. N'hi ha que saben jugar molt bé el paper, són uns paràsits i estan molt ben vistos des de dalt, però molt mal vistos des de baix. Al final, els qui decideixen són els de dalt, així que o cau pel seu propi pes, o serà difícil que canviïn d'idea.
Tens molta raó en el que diu, en això de poder-la posar en evidència i en això de no donar tantes voltes a les coses. Un altre paral·lel que vaig tenir sempre m'ho deia: no cal fer-se mala sang, passa de certes coses, no val la pena patir innecessàriament. I tenia raó. Quan me'n recordo intento seguir el consell però encara massa vegades guanya la bèstia que porto a dins. Al final ho aconseguiré!!!
EliminaT'entenc molt bé, també m'hi he trobat en aquesta situació...
ResponEliminaAra el què pots fer és oblidar-te'n, com si fos un malson, perquè suposo que l'any vinent canviaràs de companya! No deixis que se'n ressentin les vacances...
Bon vespre.
Ja està força calmada la irritació en aquests moments. Amb el que em queda de vacances farem el reset.
Elimina