El temps passa i passa. Vola més que passa.
De cop ja fa calor i de cop torna la pluja, el vent, el fred, la boira.
Quina trista companya, la boira.
I als "kamacos" (que no ho sóc, però en ocasions m'hi sento) ens agrada, és clar!. Com que no la patim! I les fotos queden tan bucòliques!
Però una altra cosa és viure-hi a sota.
Fa unes setmanes vam pujar al poble a passar un cap de setmana llarg que teniem. El primer dia no vam veure el sol. Tot gris des del matí fins al vespre, trist, humit... sense poder tocar un arbre ni res de l'hort perquè tot estava mullat.
El segon dia apuntava igual.
- Agafem el cotxe i pugem una mica per la carretera a veure si més amunt està igual- vaig suggerir.
I si, vam agafar el cotxe i als 6 km d'on érem ja vam trobar solet. Quina diferència! De color, de calor, de tot. Tot es veia diferent! Allà hi havia vida. I es veia des de dalt la capa de boira que tapava la plana i els turonets que treien el cap per damunt.
El que hi havia més a prop era confortable però al final del tros, l'abisme, la incògnita, el buit (o ple, en aquest cas, de boira).
I al cap d'una estona de gaudir de les vistes i d'envejar el que allà hi havia, cap avall un altre cop amb l'esperança de que la boira s'haguès aixecat a casa.
Però no, en un punt del camí tornavem a travessar una cortina blanquinosa, cada vegada més espesa i calant la tristor en tot el cobria.
I així dia tras dia de tots els que vam passar allà.
I nosaltres vam marxar perquè només hi érem el cap de setmana però imagineu-vos els qui hi passen no un dia rera un altre sinó una setmana rera una altra amb la mateixa situació...
No sabem el que tenim!
La boira és molt maca i també molt cansada per la seva durada... i tant!!! quina sort que tenim els que no la patim.
ResponEliminaÉs molt mística la boira, a tots ens atreu perquè té alguna cosa especial, i al mateix temps ens fa una mica de por. Però tots aquests sentiments els pots tenir quan per tu és una cosa excepcional. Si hi has de conviure cada dia... en part hi estàs acostumat, però en part també deus estar desitjant que marxi i no veure-la mai més.
ResponEliminaun ratet llarg de boira també és bonic (ben acompanyat millor)
ResponEliminaEnguany a les comarques de la Segarra, el Segrià i part de l'Urgell també han sofert la seva duració excessiva.
ResponEliminaCom en tot l'excés fa mal.
La boira es útil en les pelis de por a la vida real no gaire
ResponEliminaTens raó, la boira la trobem molt bucòlica si no hem de viure sota el seu mantell( jo sóc incapaç de conduir amb boira, perdo la carretera)... Però quan s'alça, ha assaonat la vida i tot llueix amb més esplendor!
ResponEliminaBon vespre.
Tot és maco en la seva justa mesura, ara si has d'aterrar Alguaire no fa massa gràcia
ResponEliminaNo m'agrada la boira, necessito la llum del sol, més quan estes acostumat. Aquí a Almeria quan ens falta el sol dos dies seguits, ens falta la vida, ja si acompanya la boira ens sumim en la pena. La boira sembla que fa a les coses enigmàtiques i malignes, com si estiguessin esperant-nos per sorprendre'ns, per portar-nos cap a algun abisme.
ResponEliminaLa boira només a la casa amb uns bons troncs cremant a la xemeneia, bona companyia i bon vi.