diumenge, 18 de desembre del 2016

Sempre font d'inspiració

(Foto de les roses de casa a 4º de temperatura)


Desafiant la boira,
desafiant l'hivern,
resitint amb orgull
i mostrant, una vegada més, l'eterna bellesa.

Amb la rosada als sèpals
i la fredor dins la tija,
descargolant amb elegància
les fulles colorides 
i impregnant amb timidesa
de l'olor que captiva l'insecte que la ronda,
i l'olfacte de la mà que la mima.

És el premi, és la recompensa,
és el fruit del treball en silenci,
de les llargues carícies, 
del cuidado diari, amb tendresa, 
amb estima.



12 comentaris:

  1. Valentes, les roses, són com un trofeu!
    Llueix-les amb orgull!

    ResponElimina
  2. Cuidar les coses (o les persones), certament, té la seua recompensa.

    Besets!!!!!!

    ResponElimina
  3. Bonic poema...m'ha recordat una cançó d'en Serrat que parla d'una rosa que neix a l'hivern:

    ..." nascuda a contracorrent,
    desafiant les gelades
    i plantant-li cara al vent"...

    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, aquestes en són unes altres que fan el mateix...

      Elimina
  4. Bonic poema per unes roses que resisteixen alçades, vives, tot i el fred que les envolta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que en el món de les roses també n'hi ha de valentes!!!

      Elimina
  5. bona i bella font d'inspiració del fred t'ha sortit un bell i càlid poema!!!

    ResponElimina
  6. Molt boniques les flors i la poesia. Què xulo entrar al Nadal així!

    ResponElimina