(Foto de les roses de casa a 4º de temperatura)
|
desafiant l'hivern,
resitint amb orgull
i mostrant, una vegada més, l'eterna bellesa.
Amb la rosada als sèpals
i la fredor dins la tija,
descargolant amb elegància
les fulles colorides
i impregnant amb timidesa
de l'olor que captiva l'insecte que la ronda,
i l'olfacte de la mà que la mima.
És el premi, és la recompensa,
és el fruit del treball en silenci,
de les llargues carícies,
del cuidado diari, amb tendresa,
amb estima.
Valentes, les roses, són com un trofeu!
ResponEliminaLlueix-les amb orgull!
Això faig, ja ho veus!
EliminaCuidar les coses (o les persones), certament, té la seua recompensa.
ResponEliminaBesets!!!!!!
Si sembres, reculls, en una forma o en una altra.
EliminaBonic poema...m'ha recordat una cançó d'en Serrat que parla d'una rosa que neix a l'hivern:
ResponElimina..." nascuda a contracorrent,
desafiant les gelades
i plantant-li cara al vent"...
Bon vespre.
Doncs mira, aquestes en són unes altres que fan el mateix...
EliminaBonic poema per unes roses que resisteixen alçades, vives, tot i el fred que les envolta
ResponEliminaSembla que en el món de les roses també n'hi ha de valentes!!!
Eliminabona i bella font d'inspiració del fred t'ha sortit un bell i càlid poema!!!
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaMolt boniques les flors i la poesia. Què xulo entrar al Nadal així!
ResponEliminaMoments d'inpiració que no es poden desaprofitar!
Elimina